dissabte, 16 de juny del 2012

PERIODISTES ABDUÏTS!


1-IGNORANT  una noticia la norma és:  “posem-li CAOS i triomfarem”

2-FOCS, hem de parlar d’imbecil·litats :

-Enfocar la cendra portada pel vent en un balcó d’un poble  proper.
-Dir que els bomber estant suant per… !
-Que es tanta la fúria del foc que una guspira  a cremat el jersei de caixmir d’una dona... i ho ensenyen…el problema es que ensenyen aquell forat negre i petit ….

On són els periodistes? Tal vegada han estat abduïts i suplantats?

3-Perquè CRIDEN quan donen alguna noticia? No han de patir per nosaltres , bé tampoc ho fan, sinó no dirien tantes “paraules absurdes” . Si no els escoltem ja pujarem el so, no cal que cridin ells.

4-ESPORTS….futbol…(mateixes imatges, una vegada i una altre…i una altre… i una altre fins i tot ja sé la mida de calçotets que gasten cadascú dels jugadors... Déu meu...i continuen cridant!!!...Per cert? Hi ha més esports pel món?

5- TEMPS…s’ha convertit en un monòleg a l’estil “No-sé-sí-serà”.  No sé que coi ha dit ara del temps que farà demà , però si sé el que va fer l’any passat per aquestes dades i que tindrem núvols i tempestes d’aquí quatre dies....però potser que faci  tramuntana i aleshores desviï la nuvolada...Així plourà o no? I demà que ha dit?...uffffff

6-Ara, “LA GUINDA” és quan el periodista diu gràcies per haver-nos escoltat TORNAREM AMB MÉS NOTÍCIES a les.... però  no diu que:

-tornarem amb més notícies repetides i amb les mateixes paraules perquè no ho acabeu d’entendre bé del tot...

divendres, 15 de juny del 2012

HAIKUS...Catòlics


Jesucrist, el cos.
L’Esperit Sant, l’ànima.
Déu, el pensament.

Maria, la creença.
Magdalena, la vida.
Anna, l’origen.

La creu, la insígnia.
L’església, el material.
Ells, la inquisició.

Terra, l’emoció.
Cel, el plaer...però existeix?
Infern, el dolor.

dijous, 14 de juny del 2012

ESTRELLES

Quan el dia s’acaba i la nit m’atrapa,
sé que m’esperava, que m’enyorava .
Escassa de vida i de claredat àvida
em xucla la sang cobrint-me de fang.
Vull perdurar i no haver de facturar
la llum regalada a una nit boirada.
Urpes de marfil i ulls ardents, febrils,
em sacsegen bruscament . Bloquegen
la part racional de mi, i un carnaval
d’hores plomes em cauen al damunt.

dimecres, 13 de juny del 2012

Taral·lejant


Perquè em sento bé, una cançó us cantaré,
la lletra dirà , que tot arribarà
i amb certa alegria, lluirà una melodia  
de pluja de notes, que lliscaran com gotes .  
El temps passarà i la lletra dirà
que tot ha arribat i que tot ha marxat.
Viuré realitat i veuré fascinat
com és aquest món essent-ne rodamón.
Somiant amb esclat en seré infinitat;
on el gran principi, en serà vitalici
i el petit final, un xic celestial.
El temps passarà, perquè bé em sentiré,
i amb ell em fondré, mentre el temps passarà.

dimarts, 12 de juny del 2012

Quin d'ells?

Quan diuen ”és de color blau cel”,
sempre em pregunto; Quin d’ells?
El blau del cel muda segons sigui el matí,
el migdia, a la tarda o el capvespre.
També varia i força si mirem el cel
en línia vertical o bé cap a l’horitzó.
Les tonalitats de blau cel són un ventall.
Hi ha definicions que no les he arribat
a comprendre gaire bé mai, i aquesta és
una d’elles. Però per a no remenar
l’estereotip establert, em dic a mi mateixa:
Aquest blau cel és d’estiu a les quatre de la tarda,
aquest altre és blau cel de les deu del mati de tardor,
aquest d’aquí és blau cel de les dotze del migdia en
ple hivern. Aquest blau cel és de les set de la tarda
de finals de primavera. Tot plegat és una gamma
infinitament acolorida de blaus del cel, però
els humans som tan creatius i tan bons que
ho hem resumit en un de sol; blau-cel, i punt.

dilluns, 11 de juny del 2012

L'HORA NONA

Sé que em moriré en una hora nona
de la temporada d’estiu. No puc
afirmar-ho, però sí intuir, amb poca
certesa, això sí. Ho voldria a aixopluc
si pot ser, veient de reüll ben patxoca
l’abandonament guaitant al verduc.*
A tir d’hora nona el cos xoca
bruscament amb l’ànima i porucs
s’observen tots dos, i els descol·loca
sempre la mateixa història, caduc
ell, ufanosa ella, que els aboca
a somiar indrets verges amb els ulls clucs.
Aquesta hora nona em descontrola,
no m’agrada gens, tampoc el remuc
de la  lluita infernal que s’escola
per totes les parts del meu ser, però ho  duc  
com bonament sé; odio l’hora nona.


*serra antiga amb dos mànecs 

diumenge, 10 de juny del 2012

VENUS


Avui el sol s’ha  vestit de dol,
i la terra tafanera
ho guaitava al·lucinada.
Quina tristor d’adagio! 
Ell, el rei de tots els reis.
Ell, l’orgullós imperiós,
ha estat besat i sotjat.
Pobre sol, quin desconsol!