Lluita

Crec en vos,

no crec en ells.

Crec els fets,

no crec els pensaments.

Crec al cor,

no crec a la ment.

Crec en el tot

que no creu en res.

Barrots

Quan es va despertar no entenia el que estava passant. Davant seu hi havia una sèrie de barrots gruixuts de ferro. L’havien empresonada? Què havia fet? On era? Va estirar el braç i va poder comprovar que el braç hi passava sense cap mena de problema per entremig dels barrots. El cap, però, no. Lluitant amb el seu cervell va voler indagar com havia arribar en aquell lloc. La sorpresa va ser brutal.: S’havia quedat dormida a la terrassa i e l que tenia davant seu era la barana negre del balcó.

Ni poc ni molt

Camila Cerda

Em dic Poca i visc amb molta gent. Els meus pares són en Farcit i la Mesura. No hi entenc de res, però ells m’ho expliquen tot. Ignoro les regles i em moc per a tot arreu. El pare les sap totes i em frena sempre que pot. Sóc molt dolentota jo. La mare és tota bona. Em dic Poca però tots diuen que sóc Massa. Quan sigui gran no vull ser ni com el pare ni com la mare, vull ser com l’àvia Miscel·lània , que sabia de tot, feia de tot i anava pel món amb les seves pròpies regles. Em dic Poca o Massa ja no ho sé, l’únic que he aprés enmig de tanta gent és que faci el que faci, sigui bo o dolent, per uns seré Poca i per altres Massa.

Serenata

Darikuss

Cantava quan es llevava,

mes l’avançament del dia

minvava aquella alegria

i al cap vespre remugava

l’última cançó del dia.

La realitat l’estremia

i a mitja nit taral·lejava ;

“La vida tindria sentit

si el cervell de cada cos

no generés enfrontaments

entre les cèl·lules que l’habiten”