Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 30 de setembre de 2013

LA FESTA


Camila Cerda

Va entrar a la festa per la porta principal, estava oberta de bat a bat. No reconeixia a ningú. Una invitació personalitzada dins la bústia l’havia encuriosit. Estava signada per un tal Iras Roc. No sabia qui era, estava intrigada. En aquella casa de les afores de la ciutat hi havia molta gresca, però ella no hi veia cap cara coneguda. Va beure, va menjar i es va passejar per totes les estances. Després d’una hora deambulant d’un lloc a l’altre va decidir marxar, no tenia sentit quedar-se allà. A l’entrar a casa es va trobar una nota on li agraïen la seva presència a la festa. Un vidre trencat i els calaixos oberts la va fer sentit la persona mes idiota del món. La signatura aquest cop era al revés : Cor Sari!

diumenge, 29 de setembre de 2013

PAH




Som partidaris de 
Tot projecte que no 
Obligui a les persones a 
Perdre els seus drets.

dissabte, 28 de setembre de 2013

Perduda





Va arribar de matinada, quan l’alba apareixia per l’horitzó. A mida que la claror va anar en augment, va entristir més del que ja estava. Es pensava que era l’única perduda, però aquell indret n’estava farcit. Ella era una il·lusió més de les il·lusions perdudes dels humans.

dijous, 26 de setembre de 2013

Davant-Darrera



—Ave Maria Puríssima!
—Sí vostè ho diu!
—Perdona filla, has de dir “Sense pecat fou concebuda”.
—Ho sé!  Però no ho puc dir perquè no m’ho crec!
—Tens problemes de fe, filla meva?
Miguel Oscar Menassa
—No, solament que em fascina el que diuen tots vostès!
—A que et refereixes?
—Sense pecat fou concebuda...
—Clar filla! Per obra i gràcia de l’Esperit Sant!
—No em digui que s’ho creu això, pare?
—I tant que sí! En el món de Déu existeixen els miracles, que de fet són els fets incomprensibles pel nostre petit cervell.
—I un be negre pare!
—Filla, controla aquest vocabulari!
—És que em costa molt d’entendre aquesta religió que ha tractat els humans com a PECADORS des del mateix dia del seu naixement. Pare, segur que no va ser per inseminació artificial?
—No, en aquella època aquesta tècnica no existia.
—Pare, vos també sou pecador...
—Que em vols dir?
—Vostè es creu les mentides que diuen les religions en referència als pecats?
—Em sembla que estàs molt exaltada filla.
—Una mica és poc! Però si vol, reso un pare nostre i tres Aves Maries i així seré perdonada!

dimecres, 25 de setembre de 2013

No Sants ni Sans


Oswaldo Guayasamin

Hi ha festes que porten el  nom de “Sant...” al davant, i no ho comprenc. Els Sants representa que són “bona gent”, però intento mirar-m’ho des de tots els angles hi no ho entenc. Les festes que usen animals en la festivitat d’un sant em descol·loquen. Per què els usen com a divertiment? Això equivaldria a que nosaltres tinguéssim una raça superior a la nostra i ens usessin per entreteniment (com feien en època dels romans amb els esclaus). No serien dos galls barallant-se, tal vegada serien dos joves cosins barallant-se per força. No seria una “vaquilla” amb astes de foc, podria ser una mare amb foc lligat a les orelles. No seria un toro en mig d’una plaça, igual seria un germà on li clavessin punxes i el remetessin al final. Qui som? Realment qui som?