Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 30 d’abril de 2012

MELANGIA


Com recuperar els dies tendres  
viscuts al llarg de la meva  existència
quan n’era pura innocència,
sorprenent-me sovint  mentre
tot mirant el blau del cel
voltejava  els plataners.
Tot el que em resta d’aquell plaer  
són records que la memòria  no esborra,  
que m’acompanyen a tothora
encoratjant-me la vida de ple,
cobrint-me amb un transparent vel
per reviure tantes hores sensibles
molt a prop dels plataners.

diumenge, 29 d’abril de 2012

T'ESTIMO


He aprés a estimar-te, rebutjant  el jutjar,
intentant comprendre l’estimació
des de l’arrel. Jo no t’he escollit,
o tal vegada sí, tan se val això.
Almenys, ara, podem avançar de costat,
al mateix pas, sense cap remordiment. 
Et vull al mateix moment
que baixes al món perdut.
En cada ocasió que lluites
per un sentiment malbaratat.
T’estimo entitat meva!  
Així, també puc estimar-me jo,

La teva malmesa i esgotada ànima.



dissabte, 28 d’abril de 2012

JAZZ - 2


El seriós pianista, l’entusiasmat baix i el somrient bateria em van assaltar l’ànima. El meu cos restava assegut a la cadira vermella intentant seguir el ritme que anava augmentant notòriament. Els peus m’anaven per lliure, les mans se’m tornaven guillades  procurant seguir el ritme frenètic d’un jazz tocat amb energia imperiosa i aclaparant. Ells ulls no podien estar-se`m quiets. El meu esperit ja era molt lluny de mi, molt lluny de tot, de tot el que tenia sentit. Em vaig trobar volant per un paisatge desconegut, farcit d’ombres i misteri. A la fi havia succeït el que perpètuament havia esperat; fondre’m amb l’energia del moment. Les notes ploraven la cadència musical, i jo m’impregnava del plor que corria amunt i avall, deixant a cada segon una mica de la seva vida com entonació musical. 

divendres, 27 d’abril de 2012

HAIKUS.... Primavera catalana


Notes dulcines
de cançó romàntica,
anhel desitjat.

Mans agafades
dels enamorats somrients.
Resten paraules.

Regal de rosa
vermella per Sant Jordi,
amor expressat.

Vint-i-tres d’abril
rosa i llibre fusionats.
Plaer de catalans.

dijous, 26 d’abril de 2012

9 -QUATRE AMIGUES !!!!

Classe de ioga!

Un dia qualsevol, en un gimnàs qualsevol, en una ciutat qualsevol. Després d’una relaxació guiada;
-Ostres! Estic com nova després d’aquest relaxació! –digué la Beth.
-Ai “niñas”, que m’he dormit de tan bé que estava! –digué la Rocío.
-Doncs jo he volat, i he estat tan bé, però tan bé! -afegí la Lucia.
-CAGUM!- cridà l’Elvira.
Les tres amigues se la van mirar.
-Que et passat Elvi?-  preguntà la Beth.
-T’has deixat alguna cosa al gimnàs nena?- preguntà la Rocío.
-Vinga! Vés! Ja t’esperem aquí!- imperà la Lucia.
-CAGUM! CAGUM! CAGUM! CAGUM!- repetí l’Elvira cada vegada més enfadada.
Després de pocs segons.
-Nena, però que coi et passa?- tornà a preguntar la Beth.
-Va, t’esperem!- exclamar la Beth.
-Però..... “muevete nina”!- va manar-li la Lucia.
L’Elvira se les mirà i diqué;
-A la relaxació he pensat amb un INTERRUPTOR DE PERA!... MERDA! MERDA! MERDA!
 Les noies, després del primer desconcert  els hi va ser impossible no descollar-se de riure.
A la relaxació guiada, el professor va fer imaginar als alumnes un interruptor. Quan ja estaven molt relaxats els va dir que tanquessin l’interruptor recolzant-hi el dit del peu, per deixar-se anar del tot.
Jugades de la ment.

dimarts, 24 d’abril de 2012

SALVEU-ME!


Em sé presonera de mi mateixa,  
cap bella melodia mussitarà
sota el meu balcó de baranes grises.
Em sé lladre dels propis pensaments,
enfurismats per no trobar la font
del raig d’aigües insípides, pudentes.
Ni tan sols jo, em puc alliberar
d’aquest colera, d’aquests moments buits
carregats de fetidesa i plom.
Ni tan sols jo, en conec la branca reina
que arrela per tots els indrets
d’aquest cos  madur i finit.

dilluns, 23 d’abril de 2012

23 D'ABRIL


Espines rabioses,
símbols possessius.
Mans plenes de sang,
dits girant planes.
És el gran moment;
jo olorant aromes
i tu entenent lletres.
Pètals de la meva rosa
es fondran en pàgines
del teu escollit llibre.
És la nostra diada!
És el dia de Sant Jordi.

diumenge, 22 d’abril de 2012

NOVAMENT GRÀCIES!






Moltes gràcies per la vostra companyia ahir a la Llibreria CEL DE PAPER!!Em vaig sentir molt ben acollida i les vostres mirades em van fer despendre tot el millor de mi.

Molta sort Montse en aquesta aventura de papers, lletres i llapis!!! 
UN PETÓ !

dissabte, 21 d’abril de 2012

MIRADA TRISTA


Un pensament groc
discuteix efusivament amb
un pensament verd.
Un pensament  gris
els observa  en la llunyania.
Un pensament blau
 s’hi apropa amb intrepidesa.
Un pensament roig
està endormiscat en un banc on
un pensament blanc
 hi ha pintat en color negre:
 “Que jo sigui blanc no vol dir que sigui pur”.
Un pensament cian
resta estirat sota un desmai.
I un petit  pensament taronja
pinta tota l’escena amb llapis carbó.

divendres, 20 d’abril de 2012

HAIKUS.... Animals propers.


Les breus carícies
al llom del gos vagabund.
Amor regalat.

Gat endormiscat
a la tàpia del vell veí.
Passant les hores.

Periquito groc
dins una gàbia blanca.
Petit món real.

Closca esquerdada
de la xica tortuga.
Errada de pas.

dijous, 19 d’abril de 2012

2- EL PREGONER


Companys de vida! Som-hi!
Tota novetat ens modela un xic
i mentre l’absorbim, l’anem modelant.
Naixem tots amb els porus oberts i canviants.
Cada dia, però, se’n van tancant, no un,
sinó varis. Hem d’estar oberts a tot
si volem saber més. Vinga companys!
El vaivé del dia a dia ens ensenya el que volem
veure no el que ens diu de veritat.
Necessitem d’anys per entendre
i actuar...actuar bé, vull dir.
Perquè actuar ho fem diàriament, i tots,
però que actuem no vol dir que
entenguem. Entendre és comprendre,
i aquest verb és molt fred sinó se’l
sap aplicar com cal. Vinga, nois!
Desperteu-vos! Escolteu! Sentiu!
Escolliu! Vibreu! Viviu realment!
Sigueu lliures de pensament i esperit,
que a la fi, és l’únic que posseïu.
Som-hi, companys!


dimecres, 18 d’abril de 2012

ATRAPADA


Els hereus de la nit
intenten arrancar-me
qualsevol aparença
grata de mi. Espectres
vils, revestits de dol
s’instal·len pels racons
vulnerables i humils
d’aquest  cos breu, precari,
mancat de bastions.
Exèrcits de color
somort  i perniciosos
em volen transmutar
a un món adust i aspre.
Em sento temptació fàcil,
les forces em manquen
i la por em fetilla.
Vull despertar-me, però
no em deixen tranquil·la,
m’intimiden, confonen
el meu esperit  rebel.
Em tenallen gloriosos,
assaborint la nova presa
que ha caigut als llindars
del seu món inhumà.

dimarts, 17 d’abril de 2012

CYRANO


Ara que en sóc  la teva rosa
i tu el meu estimat poeta,
el dia és ple de fragància dolça
i replet de paraules netes.
Quan no en sigui la teva flor
ni tu el meu apreciat Cyrano
vull que els dies conservin la seva olor
i les lletres el seu encant.

dilluns, 16 d’abril de 2012

GRÀCIES DE NOU


Moltes gràcies de nou per haver-me acompanyat en aquesta 2a presentació de PARAULES SENZILLES, sou la meva benzina, la meva energia i la meva inspiració per seguir barallant-me amb les lletres tot fent-les creure per poder donar expressió escrita als sentiments i emocions.


UN PETÓ!!!



dissabte, 14 d’abril de 2012

VINDREU?


AVUI  DISSABTE, 14 d'abril de 2012 a les 18h

A la Llibreria-Teteria AMALGAMA,
c/ Francesc Ciurana, núm. 17
2a Presentació de la meva primera auto-publicació.

“PARAULES SENZILLES”

Hi esteu convidats!

Us estic immensament agraïda a tots, per donar vida a aquests petits escrits diaris que resten immòbils dins d’un xip del meu ordinador.

UN PETÓ!

Mònica

divendres, 13 d’abril de 2012

L'ÀNIMA DELS CABELLS

La certesa que en el cabell
de la persona hi radica la seva ànima,
encara és una creença d’algunes
civilitzacions existents.

Dedicat al meu amic DAVID SUQUET (perruquer)

Resto embadalit per tota
ànima que em vol transmetre
tanta vida com la vida en sí.
Dòcils i delicats brins sedosos,
amarats d’un exquisit aroma a romaní
llisquen amb subtilitat
per les meves mans i dits.
Ballen amb certa finor
com si en fossin grans dansaires
escoltant una cançó,
mentre la meva inventiva
s’alça sense aturador
per donar caire a uns filaments
nats i seductors que volen
ser una prolongació externa
de l’esperit que porten dins.
El frec de llargs cabells negres i
bruns em deixen extasiat, més
la fermesa d’uns cabells rossos i
curts, em roben el sentits.
Siguin llargs o siguin curts
els reverencio amb delit
i en caic impàvidament rendit.

dijous, 12 d’abril de 2012

Haikus...retalls de vida


La boira baixa
m’atrapa i m’embolcalla.
Sola en el no res.

Els raigs llargs del sol
escalfen la roja flor
arraconada.

La bonica flor
es trepitjada pel peu
ingrat de l’home.

Llangardaix al sol
jo asseguda al seu costat,
tarda tranquil·la.

dimecres, 11 d’abril de 2012

A GUST!


Estic pletòrica i radiant
en el profit d’una espaiosa vida
que ha estat assentada arran de mar,
arran de terra i per gran vista
la immensa plana. Una existència
que s’apaga amb cada únic gest,
amb cada terme sense poder
retenir-la en el seu trànsit irrespectuós
del temps. Molt m’han acompanyat
períodes ennegrits i cicles atraients.
També èpoques on la saviesa
d’una subsistència innegable,
em facultaven acceptar episodis
no buscats, diades espinoses
que em perforaven l’epidermis i
jornades sedoses on la olor més
dolça em banyava de plaer.
Estic exultant, sí, no ho nego pas,
mes tot és deu al fet de poder
recordar temps passats sabent
difuminar els cruels estralls
que m’han segat l’esperit d’aquesta
entitat tan viva, tan meva.  

dimarts, 10 d’abril de 2012

SUPÈRBIA O VANITAT?


No sé si per vergonya,  o  bé per por
a ser jutjat pel teu cercle tancat.
Tal vegada no agradi el que faig, més
tan sols una paraula, un comentari...
Hauries estat la meva  estrella bondadosa!
Mentre que així et veig com plasma
que només pot  brillar envoltat
d’estrelles de renom.

diumenge, 8 d’abril de 2012

6-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI




MESTRE, els seus deixebles diuen i fan coses molt curioses. Acabo d’anar a una de les seves cases repartides arreu. He de reconèixer que em va encantar, doncs hi abundava l’austeritat, cosa que vos és el que predicàveu, i no sempre els seus masovers ho han acatat, però això és un tema que tenim pendent de comentar. El que més m’ha sobtat, no és el fet que ens entreguessin un ciri, cosa adient, ja que la llum és un dels símbols de la vostra morada, sinó un fet que em va descol·locar una miqueta-força. El vostre seguidor ens va dir que el ciri hauria de romandre encès fins esgotar l’última flama de vida. MESTRE... encara no havien passat ni vint minuts, va hi ens diu : —Apagueu el ciri! Imaginis la meva cara de "tontina" quan ja tenia clar que hauria de mantenir-lo encès set hores (ho vaig calcular agafant la fórmula de la velocitat en que cremava i l’allargada que portava). Reconec també, que després em vaig alegrar, perquè m’havia plantejat el fet de com tornaria a casa amb el ciri cremant  i conduint al mateix temps. Ai MESTRE, quines incongruències que diuen els seus hostalers! Hauríeu de delegar alguna feina als seus arcàngels perquè li donessin un cop de mà....això se n’està anant en orris MESTRE. També, tot desitjant que no se m’ofengui, a alguns masovers els hauria de jubilar JA! No estan preparats per assimilar entre el que demanen i la resposta que reben. Que què vull dir? Doncs que hi havia uns nens que estaven fent la Professió de Fe, i el masover els hi va fer repetir el que ell deia, més els nens ho repetien amb la seva veu tranquil·la i dolça. Però, no sé  per quina raó, els hi va dir que fessin el favor de repetir-ho més alt. MARE DE DÉU, SENYOR! Els nens el van obeir(com s’ha de fer, ell era una persona gran i sabia “el que es deia”). Però el masover no va calcular que els nens són tot energia i quan van repetir de nou amb la veu més forta, ell és va esglaiar de tal manera que tots els apunts que portava a les mans(es veu que no s’ho sabia de memòria, després de tant anys a la mateixa professió...catxis) li van caure de les mans. S’imagina l’estampa MESTRE? Quan els apunts van tornar a les seves mans, gràcies a uns col·laboradors vestits de blanc, l’ordre dels apunts havia variat i ja no sabia per on anava... Sap com ho va arreglar? Doncs després d’una repetició més digué, bé és igual ja està...I SE’N VA ANAR A FER UN ALTRE COSA AMB UN BOL D’AIGUA. Jo patia de debò, perquè vaig pensar que com el nens haguessin de dir alguna cosa amb aquelles veus infantils però fermes, el bol aniria a prendre pel.... Està bé, està bé, parlaré bé! Hi sàpiga que també li va donar per parlar dels bitxos que s’arrosseguen per terra, però clar, sense dir-los pel nom. Aleshores jo no sabia exactament si parlava de bitxos rèptils o de bitxos humans... MESTRE! Envií algun exercit dels seus per jubilar al masover i donar entrada a alguna ànima jove i  amb l’esperit dolç i amable...perquè encara no li he dit que les mirades d’aquest eren fulminants, ja que si el “coro” no cantava quan ell ho esperava, rebien una mirada que els travessava de ple.
Ai, MESTRE!, em sembla que teniu molta feina... Per cert, si necessiteu ajuda, penseu que en aquest país hi ha molt de d’atur... i molts ganduls també! 

dissabte, 7 d’abril de 2012

CONSTEL·LACIONS FAMILIARS


Llisquen prou ardits per les palissades
a passes petits i ben sigil·losos
anhelant ser éssers afectuosos
de moments i de vides travessades.

Apoderant-nos del vostre colpiment
palparem afligits els fils enllaçats
revelant nostres estímuls ajaçats
revivint vostre passat detriment.

Tot alleugerint el vostre aldarull
que romp asprament el nostre present
tantegeu oliar a través del trull.

Imparables bastions d’humilitat
voltegen amb afany el cercle traçat
transferint afecte amb subtilitat.

divendres, 6 d’abril de 2012

LA VERITAT


Caminava per trobar
la font de la veritat
més enllà  de l’horitzó.
Necessitava esbrinar,
i envestia prou animat
qualsevol repte  censor,
poden així desxifrar
encoratjat i alenat
l’única asseveració.
El desafiament va actuar,
i el recel  em va quedar antiquat
quan de cop en vaig percebre
un descomunal miratge
on la franquesa impugnava
l’enfilall de grans fal·làcies.
En un moment, un esfinx
amb dos caps va germinar,
i cità amb serenitat:
La certesa no existeix,
més  la falsedat tampoc,
La unitat és il·lusió
i tu l’autenticitat”

dijous, 5 d’abril de 2012

Cançó silenciosa!


Ja saps qui érem,
dues petites i entremaliades papallones
en els estanys grans de la vida
respirant cada fil d’aire
que ens arribava amb els batecs impecables
de les nostres ales
....
Ja saps qui som
dues formoses gavines
dn el mar de la rutina
atrapant cada fil d’aire
que ens rebota amb el batecs informals
d’altres gavines
....
Ja saps qui serem
dues serioses òlibes
en la foscor del bosc
sentint cada fil d’aire
que robarem amb precaució
del bell mig de la nit. 

dimecres, 4 d’abril de 2012

HAIKUS...Seqüència


Muntanyes blanques.
Aigua segura a les fonts
de les contrades.

Tronc d’arbre caigut,
amagatall d’esquirols
vius i juganers.

Terra rogenca,
herbes verdoses i altes,
cau de formigues.

Pedres de colors
sobre un camp erm i deixat.
Gloriós temps passat.

dimarts, 3 d’abril de 2012

VETLLO....VISC


Vetllo per escriure un bell poema ,
poema transmutat a música, 
música suau, exquisida, dòcil,
dòcil com una carícia de nadó.

Vetllo per un bell poema musical i dòcil.

Visc per fer-lo realitat,
realitat sonora, grata, amena,
amena com un dibuix de colors,
colors dolços com cançó de bressol.

Visc per una realitat amenitzada i de colors.

Però més que res, vetllo i visc per donar-te
el compàs meravellós que la vida et pren.
Vetllaré les hores nones per composar-lo
i viure els dies tristois per recitar-te’l.

dilluns, 2 d’abril de 2012

PENSO!


Que en diria el meu cor
si sabés el llenguatge
que utilitza la meva ment?
Ben segur que tindria
una lleu sacsejada.
No podria entendre com
a dins la mateixa olla
hi poguessin vibrar
freqüències tan dispars.
Una tan impassible
i l’altra tan sensitiu.
Malgrat tot, jo hauria
d’explicar-li  la subtil
lluita constant, perquè
no en governi més una
que l’altre. Ai, el meu cor,
com patiria sabent
que la ment no sent.

diumenge, 1 d’abril de 2012

UN PETÓ!


No hi ha paraula més gran que aquesta per a dir-vos!
Em vàreu acompanyar en la meva presentació pública, desplaçant-vos  per passar una estoneta amb mi.
El fet de tenir-vos, veure-us i abraçar-vos m'ha carregat d'una energia tan plaent, que jo, que descric sentiments...em costa trobar les paraules adients.
Sempre amb vosaltres,
Mònica