Anava a aprendre a ballar, ella, de fet, sempre ballava,
però volia conèixer més sobre els passos reals de cada estil musical. De cop i
volta es va trobar que havia ballat sis hores seguides…no sabia exactament com
va poder arribar a tant. Tampoc sap com va arribar a casa…el que si sap es que
aquella matinada al llit es moria. Li feia mal tot, el cos no li responia i els
tremolors no paraven. En el seu fons intern es va acomiadar de tothom, ja que
estava convençuda que l’endemà la trobarien morta al llit, això sí, però, amb
un somriure. Mes el que va passar va ser que l’endemà continuava viva, amb molt
mal de cap i agulletes arreu. Va pensar que estaria tot el dia al sofà
recuperant allò que havia perdut la nit anterior, però el que va passar es que
es va tornar a posar música, i la terrassa de l’àtic es va convertir en una
altra festa friki. No tenia remei…la
música la captivava fins a límits desconeguts.
