El joc de Morfeo

He somiat amb un sol verd

que desprenia raigs magenta,

però el més fascinant de tot

ha estat que la terra era blava

i les aigües grogues. De l’esglai,

he fet un crit que m’ha despertat  

dins el somni; el sol no es veia,

la terra era fosca i les aigües inexistents.

De l’angoixa, he fet un segon crit

que m’ha despertat a la realitat;

el sol era groguenc, la terra terrosa

i les aigües blaves.

M’agraden els finals feliços.