Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 30 de novembre de 2012

El joc de Morfeo


He somiat amb un sol verd
que desprenia raigs magenta,
però el més fascinant de tot
ha estat que la terra era blava
i les aigües grogues. De l’esglai,
he fet un crit que m’ha despertat  
dins el somni; el sol no es veia,
la terra era fosca i les aigües inexistents.
De l’angoixa, he fet un segon crit
que m’ha despertat a la realitat;
el sol era groguenc, la terra terrosa
i les aigües blaves.
M’agraden els finals feliços.