La intervenció d’una tomata verda
presentant als ponents, va ser la que va donar pas a la xerrada. El pebrot
vermell va ser el primer en exposar el seu pensament.
—He vingut avui aquí per ratificar la
meva creença per una llibertat dintre aquesta comunitat tant variada que formem
entre tots. La llibertat que jo proclamo és la de la tolerància. Hem de creure
que podem crear una societat on l’únic que importi és el saber de cadascú,
independentment del color, la forma i l’alçada...
La pastanaga anava movent
afirmativament el cap. La llentia estava molt atenta a tot el que dia aquell
pebrot vermell. El pèsol, des del darrere només
pensava en aquella llentia tan descarada que havia conegut feia pocs
moment al carrer.
La bleda va ser la següent en dir el
seu pensament.
—Estic d’acord amb el que ha dit el
meu company de ponència, però a més vull afegir que hauríem de ser més verdures
i hortalisses del que realment som. Amb això vull dir que hauríem d’usar
l’empatia envers els nostres iguals. Amb ella entendríem més conceptes i
sabríem més sobre nosaltres mateixos...
La pastanaga continuava fent moviments
afirmatius, i les fulles verdes del seu cap voleiaven segons al ritme a que es
movia. La llentia pensava que el que deien estava bé, però que hi hauria molta
feina a fer. El pèsol cada vegada estava més capficat amb les paraules que
havia dit aquella pastanaga abans d’entrar : “vosaltres dos esteu a anys llum l´un
de l’altre”.
La fava va començar el seu discurs amb
una paraula abstracte.
—Velleve! Amb aquesta paraula us vull
donar força. No és una paraula reconeguda però us l’explicaré. La vaig crear jo
el dia que vaig tenir clar on volia arribar. Volia fondre el que som en un sol
mot que especifiqués el meu pensament. Aquesta paraula està formada per tres:
verdura-llegum-vegetal. Agafant la primera síl·laba de cada mot tenim
VE-LLE-VE. Vull que veieu que tots som vegetals i com a tals ens hem
d’encaminar cap a una societat que ens beneficiï i que més que unes lletres
formant un mot que ens englobi a tots.
La pastanaga continuava movent el cap
endavant. La llentia al·lucinava amb el trencaclosques que havia fet la fava.
El pèsol, no entenia ben bé el que la fava acabava de dir i es va perdre en els
seus propis pensaments.
Era el torn del moniato. Aquest tenia
una veu forta i segura.
—Estimats amics, m’agrada veure la
sala tan plena. Això em confirma que ja comencem a moure’ns pels pensaments
positius cap un món lliure. Jo voldria afegir un altre concepte, i és el de la
informació. Tota informació que vingui a vosaltres, no la doneu per bona, però
accepteu-la, destreu-la, profunditzeu-la i tragueu-ne pròpies conclusions amb
més informació. Això, amics meus, us farà amos dels vostres propis pensaments i
us donarà seguretat envers a la pròpia existència...
Els moviments de la pastanaga eren
cada vegada més expressius. La llentia havia decidit començar per les idees
expressades per el moniato. Les trobava interessants amb una dosi de sentit
comú. El pèsol s’havia perdut gran part de l’exposat en la conferència perquè
estava capficat amb tot el que havia viscut abans d’entrar a la sala amb la
llentia i la pastanaga.
La tomata verda va tornar a agafar la
paraula i va demanar que si havia alguna preguntar per fer en els ponent ara
era l’hora de fer-ho.
Una cigrona d’edat avançada va ser la
primera en llevar la ma.
—Això que dieu està molt bé, però
voldria saber a on ens portarà aquesta llibertat de la qual han parlat tots
vostès.
Hi va haver un remor de fons que
confirmava el desconcert de molts envers a les paraules escoltades.
Els oradors es van mirar entre sí i va
agafar la paraula la fava.
—Senzillament ens portarà a una vida
amb més coneixements sense pretendre ser el que no som. Les informacions que
ens han estat inculcades ens ha minvat el nostre enteniment. I el que es pretén
amb aquestes xerrades es que cada un de vosaltres sigui el que sigui, s’integri
com a tal en aquesta societat tan variada però al mateix temps tan igual. Prou
de la lluita individual. Prou de supèrbia innecessari. Prou de...
La sala en ple va començar a aplaudir
amb força. Hi va haver un reguitzell de preguntes que amb les respostes
adequades anaven deixant cada vegada més
clar el fonament de la conferència.
Continuarà......
