- Noia! Escolta noia! Noia!
Ella es va incorporar, i buscant amb la mirada va veure un hombre de mitjana edat al balcó del davant que li feia senyals amb el braç.
- Digui'm?- va cridar ella, igual que ell, ja que un carrer transitat els separava.
- Tot això és teu? - mostrant-li un colom i un tanga groc penjant-li del coll.
Ella, tota turbada, li va respondre que el colom sí però que el tanga no.
- El tanga és meu!- cridà una noia des del balcó de sota casa seva.
- Doncs ja direu com ho fem, perquè com arribi la meva dona puc tenir problemes greus.
Ella pensant rapidament va fer un xiulet al colom, adoptat des de feia setmanes, i aquest es va escapolir de les mans de l'home que semblava que feia mercat exposant les seves mercaderies .
El colom se li va posar sobre l'hombro, ella li va treure el petit tanga del coll i va tirar-li a la veïna de baix que el va agafar al vol.
- Gràcies noia!- va dir l'home- però ensenya-li al teu colom que ells són missatgers de notes, no de roba interior robada al vol.
Des d'aleshores ella i el colom entrenen, no per enviar missatges escrits, sinó per a que robi tangues de la seva talla.
