Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 19 de novembre de 2012

Què soparem avui...reina?


—Histèrica! Estic histèrica!—cridava per la casa la Mei anant d’una cambra a l’altra.
—Aquest és el teu estat natural, reina!—va dir en Roger quan aquesta va entrar a la saleta on ell estava llegint el diari tot fumant un puro.
—Com potser que hagi fet una cosa així la Teia.... Perdona?... Que m’has dit?
—Que és ben natural.... reina!
—Ah! Així m’entens oi?
—I tant Mei! Jo també ho estaria.
—I per què no ho estàs, doncs?
—Perquè estic en el meu moment de repòs!
—Però n’hi ha per estar-ho!
—Sens dubte reina!
—Bé, així  si truca la Teia ja saps que has de dir-li. Quina barra que té, quina poca-vergonya... Roger, me’n vaig a la reunió de l’associació.... Adéu...serà cara dura la noia?...ja m’ha donat el dia!
Després de que la Mei sortís rondinant per la porta va sonar el telèfon.
—Si?
—Hola Roger! Saps si està enfadada la Mei?
—I ara! No dona! Ho ha entès perfectament!
—Gràcies a Déu! Estava patint perquè no sabia quina reacció tindria amb el que vaig dir i fer.
—Ben tranquil·la Teia!
—Gràcies Roger, em trec un pes de sobre! ... Ens veiem. Adéu!
—Adéu Teia, i tranquil·la!
Quan la Mei va entrar per la porta dues hores després, aquesta li va preguntar a en Roger si havia trucar la Teia.
—Sí, no fa pas gaire...
—Li has deixat clar el que pensem, oi?
—I tant! Ha quedat ben servida la dona...
—Bé, no hi ha res com deixar les coses clares.
—I tant reina!.. Que soparem avui?