A la sala d’espera, les persones que hi havia
s’ignoraven. Una llegia un llibre, un altre escrivia, un mirava el mòbil i la
quarta s’entretenia amb un paper de propaganda que li havien donat al carrer.
Quan la porta es va obrir, una jove
empolainada i amb posat de domini va comunicar que ja podien passar a la sala
de reunió núm.8. Cap d’ells es va mirar, i en fila van seguir a aquella noia
que desbordava supèrbia per tot arreu. A la sala hi havia un home ben vestit
amb una corbata de color groc xampany, que ressaltava sobre una camisa negre
com el carbó.
Es van anar asseient tots a mida que entraven. Un
“bon dia” per part de l’home ben vestit va trencar el silenci junt amb el
tancament poc suau de la porta fet per la noia altiva.
L’home va començar a llegir:
—Reunits els quatre hereus del Sr. Joan Pou
French......
 |
| Tomás TAURE ALONSO |
Acabada la sessió i amb les signatures
corresponents, van sortir d’allà sense tan sols haver-se creuat una trista
mirada cap dels quatre. Un adéu a l’home de la corbata groga va ser l’únic dit
per un d’ells. Tots els altres es van acomiadar amb un “bon dia”.
L’herència deia:
—Al meu germà li deixo la pena de no haver-se
rebel·lat en el moment oportú i 5€ pel desplaçament que això li déu haver
costat venir avui aquí.
—A la meva filla li deixo l’alegria de no haver-me
de cuidar en el meu deteriorament i 30€ pel ram que segurament ha comprat per
posar sobre el fèretre que contenia les meves despulles.
— A la meva dona li deixo les vivències bones i
dolentes del llarg de la nostra convivència i tot el meu agraïment per haver-se
polit tot els nostres estalvis en benefici propi.
—Al meu fill, li deixo els records que tinc d’ell
cada vegada que em venia a visitar, els resguards dels xecs que li donava.
—I totes les meves propietats les deixo a l’associació
“Per un món millor”, on l’educació i el respecte cap a la gent gran és la seva
principal premissa, i a on cada un de vosaltres teniu la plaça reservada per a
aprendre que l’escolta i els actes són la base per la comprensió, l’estima, el
respecte i el bon fer. Us desitjo una vida molt llarga... I per cert germà, els
5 € els cobraràs quan et jubilis, Filla, els teus 30€ els cobraràs si vas
almenys a dos classes en aquesta associació. I a tu estimada esposa, desitjo que
no trobis mai un idiota com jo que et pagui les operacions estètiques que t’han
convertit en una cara maca però en un cor negre.
