Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 4 de desembre de 2012

7-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI


Ai MESTRE! Ja tornem a ser Nadal! Ha vist com tenim d’engalanats els carrers en memòria del seu naixement i també envers la visita que us van fer aquells tres reis d’orient?  Tot i estar el país en crisi, pengem garlandes i llums per tots el carrers i carrerons. De fet,  estem fent un sacrifici molt gran en el seu nom, ens ho tingui en compte, sobretot. Hi ha gent que no pot pagar el sostre on viu, però és igual, nosaltres posem ornaments de colors que il·luminen pobles i ciutats per celebrar la gran festa de NADAL, de fet aquestes llums no gasten sap MESTRE, ni les paguem entre tots, no, no, ... Ui MESTRE! Quina alegria que es respira!!!!  Fins i tot al més pobre dels humans se li fa veure que és FESTA, és Nadal, són dies de recolliment, glòria i amor...això sí, no l’amor que vos predicàveu sinó una altra classe d’amor. Com li ho diria....és un amor que es palpa, és un amor d’or, un amor de tenir....  Ai, MESTRE! Aquests humans hem perdut l’ànima interna i hem donat cabuda a una espècie ”d’ànima-lot” inigualable. Ens ha costat els nostres anys, eh, no ha estat bufar i fer ampolles, bé ara com que ens volen espanyolitzar hauria de dir “soplar y hacer botelles”.  Una de les premisses que intenten per tots els medis és fer-nos incultament més savis. Vos que us delitàveu  parlant en paràboles perquè despertéssim més aquesta ment en procés de desenvolupament... Us l’han ben fotuda MESTRE!