HAIKUS ...Aigua

Goteja la font,

cada gota un so sord.

Terra  mullada.

Rierol de bosc

aigua pels animalons.

Natura solvent.

Botes al bassal

del vailet enjogassat.

Fang sec al matí.

Sopa fumejat,

caliu a la llar i baf

a les rajoles.

3-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI

Catxis l’olla!!! Veig  galls a tot arreu!!! MESTREEEEEE...deixi-ho estar, em sent! Ja ho he pillat, ja m’ho ha deixat molt clar...aniré a missa del gall! Quan no és el seu fervent servidor és vos directament...Batuda l’olla!! MESTRE ja sap, però, que ara el que matem són gambes per Nadal...sí ja sé que és un animal també, però no ens va donar gaires alternatives, les herbes i els troncs els paíem malament. S’hi hauria d’haver acurat més amb nosaltres...i estem “enfadadots” perquè estem deixats de la mà de Déu..., perquè nassos ens va deixar de la mà, eh MESTRE!!! ...No ens va fer tan llestos com per deixar-nos així d’aquesta manera...Alça aquí!! Un altre gall!...MESTREEEEEEE , que sí, que d’acord, que aniré a la missa del famós gall... MESTRE li faig saber però, que ...”Ha arribat Nadal, més no matarem al gall, el deixarem de la mà de les gallines, ai pobre gall...” ho veu el perillós que és deixar anar la mà a un pobre indefens davant la marabunta!

EL MEU PESSEBRE DE NADAL

El meu pessebre resta acomodat sota un arbre farcit de boletes llampegants, engalanat de cintes vermelles, daurades i platejades,on unes llumetes minses distribuïdes arreu, anuncien que

Nadal ja ha arribat , ja és aquí!!!

El meu pessebre està encapçalat per l’ÀNGEL;  la puresa

dins una cova, hi molt somrient, hi ha el nen JESÚS; la innocència

al seu costat hi ben asseguda la VERGE MARIA;  la tràgica

a l’altra banda i dret com un estaquirot , SANT JOSEP; el gran ignorat.

Darrera la dama asseguda , si troba la VACA; la nutrició

rere l’home dret, hi ha el BOU; el conreador

Repartits arreu, els humils PASTORS; els involuntaris pecadors

Pel seu voltant, els GOSOS; l’amor incondicional.

A la llunyania, i amb camells, tres senyors van avançant;

el REI MELCHOR, carregat amb una bossa de mirra; el gran perfumista
el segueix el REI GASPAR amb un cabàs d’encens; el naturista innat

i l’últim de la processó, el REI BALTASSAR amb un cofre ple d’or; l’innegable materialista .

Ballant pel cim de la molsa, els ESTELS; la neta claror.

I marcant el camí, la formidable ESTRELLA D’ORIENT; el símbol.

Per acabar i observant-ho tot des d’una distància molt prudent

una descendent moderna de tots ells, aquesta servidora.

BONES FESTES A TOTHOM!!!!

DIALEG IMPREVIST!!

Una cafeteria del centre, una parella com un altre...

—Un cafè amb dos sucres si us plau! Tu has demanat Pere?

—No! Però no vull res ...Antònia!

—Caram! Em fas venir a esmorzar amb tu i no vols res? Que t’has llevat amb mal peu potser?

—Antònia... ho sento! Et deixo!

—Ho sé Pere!

—Ho saps?!

—Sóc dóna, utilitzo la intuïció!

—Escolta Antonia...

—...mira Pere, no tenia perquè passar-te al davant. A més, estic cansada d’aplanar la vida dels altres.

—ANTONIA!

—Què?

—És broma! ÉS broma Antonia! ... Volia posar en escena el que he d’interpretar dimarts a teatre i...

—Coi!

—Renoi  Antònia!! Ara almenys ja saps que tens la intuïció atrofiada!!!

—Pere! Com has jugat amb mi d’aquesta manera?

—No jugava, interpretava!

—Però que t’has begut l’enteniment Pere?

—L’altre dia, quan sopàvem aquella merda de pasta que vaig fer, em vas dir: “...l’única manera d’interpretar una escena és sentir-la teva i real...”. Recordes?

—Déu meu! Pere a l’escenari, a l’escenari Pere!

—Vaja, ho vaig pillar malament doncs!

—Déu meu! Homes! No teniu ni remei ni cura! Escolteu amb la boca i parleu amb les orelles!

La cambrera va preguntar per a qui era el cafè. L’Antonia llevant-se de la cadira va respondre amb una suavitat desmesurada.

—Pel senyor! El cafè és pel senyor! En necessitarà molt per la tasca que haurà de fer avui per retornar la calma a aquesta senyora tan extraordinàriament pacient. Per cert, li porti dos sucres més a veure si així l’endolcim un xic. Bon dia!!

RAMIFICACIONS

Qualsevol camí és el correcte

tan sols s’ha d’avançar,

sigui amb prudència o amb coratge.

Ja no si val la temença,

tampoc el càstig.

Els arguments de la por

han quedat debilitats

pels coneixements adquirits.

Ja no val el sofriment gratuït,

no som tan valents,

només som éssers

amb pensaments, neguits

Il·lusions i desitjos.

Si aconseguim tot això

amb la unió de tots,

serem ben privilegiats.

I el més important;

Serem éssers acompanyats

durant el camí escollit.