Far de terra

Dedicat a Residència Els Avets, llar per gent gran.

Rodejada de pins i enmig del món,

hi brolla una casona dalt d’un turó.

Està banyada de natura i coberta del color.

La llum dels finestrals desprèn caliu

al caure la nit, i ens murmura

que l’amor és a dins mentre la pena és queda fora.

El cel d’ Els Avets, és el mar dels estels

i el far lluent de la nostra gent.

Tant el cel, com el far i el mar

omplen la postal d’aquest quadre vivent.

La pau del firmament

Vaguejant en el no res

he caminat per un circuit

il·luminat amb estels.

Era ampli, incolor, buit

així és la pau de l’univers.

El vol d’un meteorit

ha rebentat la bombolla

i la patacada ha estat

esmorteïda per tota

les fresses sense pietat

que pul·lulen pel subsòl .

M’he quedat sense la pau,

sense el firmament i plena

de sorolls arrabassats.

Engranatge

No encerto viure en aquest món,

no m’és fructífer. Que puc fer

sinó viure-hi amb força i coratge.

Intento acoblar-m’hi , ho juro,

mes hi ha jorns que crec que no sóc

ni tan sols una vida, més aviat

un engranatge que no ha anat

mai bé del tot. Però com que en sóc

part de la cadena no puc

més que seguir cercant  aquest

ínfim punt on la vida i jo

ens fonem per alleugerir-nos

de l’espai, el temps i la mort.