.
divendres, 4 de desembre del 2020
Pça.DOLORS CONDOM
dijous, 22 d’octubre del 2020
Crit impotent
Definitavement ens han anulat, ja no som persones, som individuus. Les persones erem grupals, ara ens han dividit en mers individus. La força ja és individual i solitària. Quan s,arriba a aquest extrem ja podem dir que estem dins un camp de concentració on les lleis i les ordenances tan sols serveixen per separar encara més i els botxins són els que hauríen de vetllar per nosaltres, mers presos que l,únic pecat que hem adquirit que no guanyat, és estar vius. Mentre els botxins es neguin a pensar, nosaltres continuarem cami del crematori.
dijous, 8 d’octubre del 2020
Digues-m'ho tu...
Tu que m’has viscut, tu que m’has escoltat, tu que m’has
parlat... Digues-me tu on resideix la
fina pell del meu ser davant tota injustícia percebuda i
sentida... Digues-me tu on brollo quan tot s’esmicola a menys d’un pas d’on
estic... Digues-me tu com nedo apartant tot el que em destorba per a seguir
avançant... Digues-m’ho tu, tal vegada he d’escoltar-te per no perdre’m en el
camí cap a la solitud... Digues-m'ho tu... que em coneixes..
Pintura de PAULA MÍNGUEZ: Http://www.muralesycuadros.com
dijous, 17 de setembre del 2020
Únic i sol batec
No discernia el que deia aquella veu del que cantava. L’únic que experimentava era la pura vibració de les notes musicals ben acoblades. Una cama lliscava darrera de l’altra, els peus anaven sols, el cos es movia segons on es dirigien les passes incontrolables. El sentiment de volar era tan vigorós que per uns breus instants, entre les notes i la veu del cantor, la vida se li convertí en un punt infinit que abastà tot l’entorn, no hi havia ni principi ni fi, era tot un batec farcit de color.
dimecres, 16 de setembre del 2020
Divergent
Sóc dissident, sí! Sóc incapaç d’acceptar unes normes abominables contra-natura. No vull ser ovella del ramat, vull ser persona en tot moment i envoltar-me de persones, no de lloros que repeteixen tot el que els inculquen oblidant-se de que poden tenir criteri propi. La zona de confort és l'avant-sala de l’infern, de la vida no viscuda, dels sentiments no expressats, dels somriures perduts, de les alegries amagades. No crec en els medis oficials de notícies, i molt menys en els anuncis patrocinadors de consumisme. No tolero els programes televisius usats per tenir a la gent entretinguda per evitar qualsevol pensament, i molt menys als tertulians que parlen majoritàriament per omplir temps suposant i creant situacions que ni tan sols es compliran. No crec en els polítics, i molt menys en els que es creuen polítics i tan sols són “galls” de corral. Sí, sóc dissident!
Il·lustració de Yaoyao Ma Van
diumenge, 13 de setembre del 2020
Excusa'm!
Excusa’m si penso dispar, si actuo diferent, si parlo amb
vocabulari propi. Pretenc ser el que soc, sense interferències absurdes i
abominables que no entenc. Ser compresa i acceptada no pretenc, això ja ho he
descartat fa temps. L’evasió és el que em permet seguir en aquesta “matrix”
dirigida per dimonis. Excusa’m per viure!
dissabte, 12 de setembre del 2020
In-oblid
No m’oblidis, això demano!
Els petits records són la vida palpada.
Oblidar-te de mi és oblidar-me de tu,
No m’oblidis, fes-me viure!
Viure et faré perquè no t’oblidaré.
Pintura de Slaveika Aladjova
diumenge, 19 de juliol del 2020
Virulència de virus
dijous, 21 de maig del 2020
T'estimo
dimecres, 29 d’abril del 2020
Co...cov...covi...què?!
diumenge, 29 de març del 2020
Joc de taula
dimarts, 24 de març del 2020
VIDCO-20
divendres, 6 de març del 2020
La lluna, la pruna...
dijous, 5 de març del 2020
El Predicador
dimecres, 4 de març del 2020
Punt negre
dilluns, 24 de febrer del 2020
Cant de Sirenes
El meu dia a dia com a gerocultora.
Noms ficticis per preservar la intimitat.