Tres discòrdies

Quina culpa té la ment que el cor sigui tan apassionat i l’ànima sempre estigui a favor del cor. Quina culpa té el cor que l’ànima el segueixi i la ment el bloquegi. Quina culpa té l’ànima que la ment sigui tan humana i el cor tan espiritual. Quina culpa tinc jo de tenir aquest tres blocs discutint-se a diari.

L'acompanyant

Es van posar a caminar muntanya a munt. Ella, rovellada com estava de temps de quietud, va tornar a experimentar la grata sensació de l’aire, les olors i les sensacions oblidades. Va aguantar estoicament fins arribar al cim. Allà es va trobar a ella mateixa i les seves il·lusions. Mentre baixava per tornar al punt de partida va entendre que no era el caminar que feia sentir-la viva, sinó la companyia d’un silenci respectat per l’acompanyant que l’havia escollit per viure aquell retall de vida.

PP-PSC-C'S

Entendre, aquesta és la qüestió, entendre i assimilar és tot el que necessita un ésser humà. Però no, ells el que fan és opinar, opinar i opinar, per sentir-se oients d’ells mateixos, ja que el que diuen, ho escolten, sí, però tampoc ho entenen per manca d'arguments sólids per defensar-ho.