NUA

Rosa Maria Maldonado 

Em sento bé prenen decisions a l’atzar

quan aquestes em canvien el camí, o no.

Tanmateix,  les resolucions obligades

per causes alienes a mi, em reforcen

el pensament de què no sóc lliure.

La vida em té exposada entre l'afilada

espassa i la rígida paret. Lligada estic

amb cadenes no visibles on l’únic

trencament possible no és més

que la mort anunciada des del mateix

dia en que vaig ser concebuda.

Innocent o innocentada?

Juan Ruiz

 Som un accident o una decisió?

Aquesta incògnita no em permet

raonar amb un criteri acceptable.

Ho he escollit o ho han decidit?

Si ho he escollit, que Déu

em perdoni , però ja em val, eh!

Si ho han decidit... JA ELS HI VAL!

NINGÚ

Ell pensava que tot era un ardit

per robar-li el que tenia, més

li van fer veure que de fet,

ell no tenia res de profit.

Que l’únic que posseïa

eren ossos, sang  i òrgans,

i un d’ells per estrenar.

—Quin?—va preguntar

—El cervell!—li van respondre.

—Però si jo penso—va dir.

—Sí, però només penses

pel que et diuen, no pas pel

que creus.

—Si vosaltres ho penseu, serà així!

PORT BO, dedicat a ells!!!

Javierazul

Estirada en el sofà vermell, amb el somriure visible i els ulls clucs, vola món enllà acompanyada d’una dolça balada que parla de l’aire, la terra, el destí, les cales, el mar i records d’una flor estimada. Diu que tornarà quan mori la tarda pels camins de la mar... Ell vol marxar amb ella, ella no l’escolta. Ell veu núvols, ella el cel estrellat. La cançó parla d’un arbre florit... Ell la vol veure, ella no hi és. Diu que tornarà amb la lluna de març i quan la nit entoni el seu cant. Ell pensa en  ella. No torna mai més i ella obre els ulls negats de llàgrimes per les notes escoltades i les veus especials del grup PORT BO, amb l’havanera Tornaré.