i
l’espatlla. El seu repòs, havia estat conquerit
per
una ombra que li oprimia el cos. L’alerta,
s’havia
disparat enmig d’un son tranquil.
La possessió
que en feia d’ella, la torbava
de
mala manera. Com gosava aquell intrèpid
robar-li
el son, el cos i de rebot la ment,
la
qual no en comprenia tanta fogositat
sense
preavís, sense protocol, sense
un
preescalfament ... Era surrealista la situació,
ja
que acabava sempre a la dutxa després
de l’abordatge rebut, però era el seu contraatac
a
l’impertèrrit fogot vingut des de les entranyes .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada