 |
| Toñi Sànchez |
No entenc gaire les tradicions!
Tampoc, les normes "cançoneres"!
Val a dir que no comprenc gens
el “fer” pel que toca i el “dir” pel
que s’espera escoltar. M’ofego
dins aquests absurds murs,
mancats d’enormes finestrals
i llargues balconades. Em moro,
gaudint de salut, pel protocol establert!
Em marceixo per dins i no cal dir
que per fora també. M’he despertat
de la letargia a la que he estat abocada
durant anys. Ara puc dir que parlo
sense embuts i faig amb gratitud.
No espero l’aprovació de ningú,
més si desitjo estimar-vos a tots.
