Hi ha una tristesa penetrant quan et toquen parts del cor
que estan malmeses. Lluitar contra això no és possible. Has de sentir-ho,
patir-ho i esperar que amb els dies vagi minvant , i esperant que el dolor es
vagi convertint en una ferida més de las que ja té. No és fàcil viure quan es
sent tant, gens fàcil. A vegades penso com he pogut arribar fins aquí essent
tan vulnerable, però aleshores he comprés que no hi ha res sense el seu
contrari; tristesa-alegria, llum-foscor; blanc-negre; pau-guerra.... vulnerable-fort.
Ilustració: Ignoro l'autor.