Efusiva

Li van dir que anés endavant i el que li fes nosa que ho apartés o  bé ho tirés. I així ho va fer, va apartar tot el que no era productiu i va llençar el que li molestava. El problema va venir quan va adonar-se’n que havia tirat una cosa que necessitava. La ràbia i els seus plors no van ser escoltats per ningú, ja que s’havia tirat a ella mateixa i el camió d’escombraries ja havia passat.

Cavitat

Va caure en el parany d’una il·lusió, il·lusió negada. No volia lluitar i no esperava res de res. Es va limitar a entrar al seu món sense paranys, on el silenci era suau, sense espines. La vida havia tornat a fer de les seves, com sempre, juga primer i dóna escac mat quan li dona la gana.

Pintura Erika Craig