-Escolta’m!
-Digues Maria!
- Tinc un nan aquí.
-Un nan?...A on?
-A sobre la falda i pesa.
-I que hi fa a la teva falda, que vol?
-Busca feina, tu n’hi podries
trobar?
-Que sap fer?
-Cantar...ballar....i xerra molt!
-Val, miraré de buscar-li feina, però
digues-li que es posi a terra que sinó després et faran mal les cames.... Per
cert, com es diu?
-(uns segons en silenci com si estigués
escoltant)... Fredo, diu que es diu Fredo!
-Joan, que fas aquí parat a la porta?
-Esperant al meu pare!
-Que t’ha dit que vindria?
-Sí...
-D’acord! Fem una cosa, anem al jardí i quan vingui jo l’acompanyo
al jardí i allà estareu bé.
-No, no...jo el vull esperar aquí!
-Molt bé! Però t’aparto de la porta, no sigui que quan
entri et doni un cop a la cadira de rodes i prenguis mal...va bé?
-Valen!
-Bon dia Hermínia!
-Saps el meu nom?
-I tant!
-Que ens coneixem?
-Una mica, sí ;-)
-Jo no t’he vist mai!
-Perquè m’amago Hermínia!
-Ah! Ets punyetera eh!
-Vols beure algun suc preciosa?
-Sí, si us plau...Com et dius?
-Mònica!
-Tingui, un suc de taronja boníssim!
-És per a mi?
-Sí, tot per a vos!
-Com et dius?
-Mònica!
-I això que és?
-És per a vostè, un suc de taronja!
-Ah! Que bé!.... Com et dius?
-Mònica!
-Que mires Patrícia?
-A aquell home!
-Quin home?
-Aquell d’allà...no sé que fa, però mira molt!
-Et mira a tu?
-A vegades.
-Que vol?
-No ho sé, només mira.
-Tranquil.la, segur que es una visita i no troba a qui
busca.
-Segur. Ves a preguntar-li.
-Sí, ara hi aniré, però abans m’has d’acompanyar que hem d’anar
a canviar-nos.
-I si marxa?
-Si marxa es perquè ja ha trobat a qui ha vingut veure.
-Ah, molt bé!
El meu dia a dia com a gerocultora.
Noms ficticis per preservar la intimitat.
El meu dia a dia com a gerocultora.
Noms ficticis per preservar la intimitat.