 |
| fabian-art.blogspot.com |
Quan l’Elsa va creuar el carrer
va adonar-se que ho havia fet sense tenir en compte l’estat del semàfor. El
trànsit era considerable, però no li havia passat res, ni tan sols una botzina
havia sonat. Va pensar que anar així d’abstreta no era gens prudent. Però no hi
havia manera de treure’s del cap el que havia succeït a la sucursal bancària
feia un moment. Mai havia vist tant de a prop una arma. Un home de mitjana edat
l’havia apuntat directament i havia demanat al treballador de caixa que li donés tots els
diners que tenia sobre el taulell. En un tres i no res un agent vestit de paisà
sortit de no sé pas d’on va donar un cop d’espatlla a aquell home armat, fet que
va ocasionar que la pistola volés pels aires. Quan l’home va estar reduït al
terra, un segon agent va emmanillar-lo...L’Elsa després dels sobresalt va
marxar i es va asseure’s en un banc del parc de davant l’entitat per pair tot
el que havia viscut. Va treure’s el tabac del cistell i cercant l’encenedor va
veure l’arma que feia pocs moments l’apuntava, aposentada tranquil·lament dins el
cabàs. La seva ment va rebobinar i va pensar que quan la pistola va volar pels
aires devia haver anat a parar allà dintre. Amb la moguda de tot plegat no se n’havia
adonat... Quan va tornar a entrar dins la sucursal que ja era farcida de
policies va voler entregar-la a un agent que portava més distintius a la camisa
que tots els altres però no hi va ser a temps. Allà al terra, amb un tret al cor,
hi havia una noia vestida com ella, un agent estava treien l’arma de dins el
cabàs que estava dret al seu costat.
