MIRADA TRISTA

Un pensament groc

discuteix efusivament amb

un pensament verd.

Un pensament  gris

els observa  en la llunyania.

Un pensament blau

 s’hi apropa amb intrepidesa.

Un pensament roig

està endormiscat en un banc on

un pensament blanc

 hi ha pintat en color negre:

 “Que jo sigui blanc no vol dir que sigui pur”.

Un pensament cian

resta estirat sota un desmai.

I un petit  pensament taronja

pinta tota l’escena amb llapis carbó.

HAIKUS.... Animals propers.

Les breus carícies

al llom del gos vagabund.

Amor regalat.

Gat endormiscat

a la tàpia del vell veí.

Passant les hores.

Periquito groc

dins una gàbia blanca.

Petit món real.

Closca esquerdada

de la xica tortuga.

Errada de pas.

2- EL PREGONER

Companys de vida! Som-hi!

Tota novetat ens modela un xic

i mentre l’absorbim, l’anem modelant.

Naixem tots amb els porus oberts i canviants.

Cada dia, però, se’n van tancant, no un,

sinó varis. Hem d’estar oberts a tot

si volem saber més. Vinga companys!

El vaivé del dia a dia ens ensenya el que volem

veure no el que ens diu de veritat.

Necessitem d’anys per entendre

i actuar...actuar bé, vull dir.

Perquè actuar ho fem diàriament, i tots,

però que actuem no vol dir que

entenguem. Entendre és comprendre,

i aquest verb és molt fred sinó se’l

sap aplicar com cal. Vinga, nois!

Desperteu-vos! Escolteu! Sentiu!

Escolliu! Vibreu! Viviu realment!

Sigueu lliures de pensament i esperit,

que a la fi, és l’únic que posseïu.

Som-hi, companys!

ATRAPADA

Els hereus de la nit

intenten arrancar-me

qualsevol aparença

grata de mi. Espectres

vils, revestits de dol

s’instal·len pels racons

vulnerables i humils

d’aquest  cos breu, precari,

mancat de bastions.

Exèrcits de color

somort  i perniciosos

em volen transmutar

a un món adust i aspre.

Em sento temptació fàcil,

les forces em manquen

i la por em fetilla.

Vull despertar-me, però

no em deixen tranquil·la,

m’intimiden, confonen

el meu esperit  rebel.

Em tenallen gloriosos,

assaborint la nova presa

que ha caigut als llindars

del seu món inhumà.

CYRANO

Ara que en sóc  la teva rosa

i tu el meu estimat poeta,

el dia és ple de fragància dolça

i replet de paraules netes.

Quan no en sigui la teva flor

ni tu el meu apreciat Cyrano

vull que els dies conservin la seva olor

i les lletres el seu encant.

GRÀCIES DE NOU

Moltes gràcies de nou per haver-me acompanyat en aquesta 2a presentació de PARAULES SENZILLES, sou la meva benzina, la meva energia i la meva inspiració per seguir barallant-me amb les lletres tot fent-les creure per poder donar expressió escrita als sentiments i emocions.

UN PETÓ!!!