Camí rocós

 

La part trista de mi

em roba les il·lusions  

des del cim creades.  

La part alegre de mi

desapareix trepitjada

pel pes de la tristor.

Tota jo em sotmeto  

a una realitat visual

com si la normalitat

absurda em pogués

donar alè per seguir

el rol d’aquest camí.