Incomprensió!

Inexorable dimensió d’embolcalls de colors

predominen llocs d’unificació pigmentat.

Impossible abastar tot l’horitzó plegat

de formes multilineals. No demano explicació

però sí obertura de comprensió per identificar

a tothom en el mateix contorn.

EL BITLLET

Els plataners són alts i les fulles ja tenen el verd viu de la temporada. Ha arribat altra vegada l’estació que em revesteix cada indret d’aquest cos caduc. Respiro, sóc aquí, no he marxat encara, no m’han vingut a recollir sota el plataner gegant on vaig anunciar que fos el lloc de parada per anar-me’n d’aquesta terra cap a noves sensacions, noves carícies, nous colors. Tinc el bitllet guardat dins la pell, el noto sota aquesta membrana que se m’esbiaixa cada cop més. On els talls del dolor no marxen tan ràpid, on les ganivetades són més fondes. Però el bitllet, el meu bitllet continua intacte sota la blanca pell que no he triat. Vull ser puntual a la cita. Aquest cop si que vull ser-hi a l’hora, no vull que em deixin...vull volar!!!

Abjecte

Confinada al record d’uns dies robats

per un amor fugisser que m’ha trencat

la il·lusió d’un paratge net i diàfan,

m’ha aterrat a un pou fosc farcit d’humans.

Captivada a un món mentider, irreal,

camuflat de traïdora glòria bruta

disfressat d’una primavera astuta

on paraules i mots eren el greal.

Confinada i captivada al no res.

Nit d'estiu

Ahir nit volia comptar les estrelles,

però l’edifici del davant em feia nosa.

Que consti que predisposada ho estava,

però l’únic que vaig enumerar van ser

els rats penats voleiant per l’entorn

i els llums encesos de totes les cambres

de l’immoble que tenia enfront dels nassos;

vuit mamífers i quatre habitacions amb llum.

Aquí és va acabar la fita il·lusòria de comptar

els estels lluminosos que m’abracen

cada nit quan m’assec a la terrassa.

PANTEIX

Jeien cada tarda sota el gran desmai

que hi havia en el petit pati florit.

I de sota l’ull d’un vell rossinyol,

en va néixer la llegenda d’un amor

espiat des del cim d’una llarga branca

del ploraner. Diuen que va ser una explosió

de flaire cítric  i que va inundar tot

l’entorn. El petit rossinyol va estar

sempre perseguit per aquella fragància

dels enamorats, que un dia van

desaparèixer pel camí sorrer que

s’endinsava  al bosc dels bedolls i mai

més se’n va saber res d’ells. Però sempre

que plou, aquell bosc desprèn una aroma

fragant, aromàtic, i el vell rossinyol
plora, envaït pels records perfumats.