Plovia, feia fred i estava cansada. Es mullava, l’abric i la bufanda no l’escalfaven i l’esgotament anava a més. En arribar a casa es va canviar la roba, es va escalfar llet i se’n va anar al llit. Allà ja no es mullava i podria descansar. El fred, però, no se’l treia. No era fred de cos, ella ho sabia, era fred d'ànima. Aquesta fredor, tan sols la podia escalfar l’amor, l’amor que no tenia, l’amor que esperava, l’amor de l’estima, l’amor de vida, l’amor del que parlen els poetes, i que pocs, molt pocs, descobreixen i viuen. Tal vegada, algun dia, només tal vegada, algun dia el trobi.
