divendres, 21 de desembre del 2012

Déu un en crec!



Crec en un gran Do
força poderosa
creadora d’idees i pensaments.
I en la capacitat de cadascú, de mi
que vaig ser concebuda
per obra d’un polvo;
nasqué, però de cap verge;
pateixo sota el poder de la vida,
patiment, mort i enterrament;
davallo als inferns,
ressuscito d’entre els dimonis
i camino de nou per la terra.
M’atura la vida, tota poderosa;
I ella adjudica
si vius o et morts.
Crec en uns poders;
la mare biològica;
la comunió dels cossos;
la remissió de les pors;
la resurrecció de les estacions;
la vida viscuda. Amen.


Pintura de: Toni Conejo Vila

dijous, 20 de desembre del 2012

8-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI


Ai, MESTRE, alguna cosa no funciona! I nosaltres, els simples mortals no ho sabem veure, o bé no ho volem veure. — Ha vist que fan amb els animals?...Ep! Nosaltres els animals “racionals”(aquest concepte encara no l’entenc gaire bé...) no, eh! Vull dir amb els animals “irracionals”( i aquest encara menys). Que no són producte seu? Que no van ser creats com nosaltres?...No entenc res!!! MESTRE com ha pogut crear ments tan aberrants i bèsties que no entenen que els animals són igual que nosaltres però amb diferent vocabulari. Pateixen, MESTRE, els hi fan coses que no es vulgui imaginar. Els hi posen foc a les banyes, els punxen al llom i els hi claven “espases” perquè quatre humans passin una estona divertida...bé, ara recordo que en època de “bestialitats” també jugaven amb humans dins un cercle amb animals afamats perquè se’ls mengessin mentre la resta d’humans ho gaudien des de les grades. Ai MESTRE! Perquè m’ha fet venir a aquest món tan rústic i catet. No entenc res MESTRE! 

dimarts, 18 de desembre del 2012

Lletres a ritme de TANGO!


No em neguis l’evident!
Tu saps que jo conec
el gest traïdor del teu encant.
Em retens  amb paraules i fets!
I amb dolça veu m’ofegues
d’il·lusions i mons sorprenents,
que no són més que restes
contistes del teu gran imperi
freturós, trampós i bergant.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Haikus...Teixits!


Cotó, seda i ras.
Exquisidesa a les mans
i blanor en el cos.

Llençols blancs voleien
pel mig dels estenedors.
Bogada neta.

Roba fumejant
sota el sol de desembre.
Evaporació.

Groc, vermell i blau,
estelada rentada.
Balcó despullat.