HAIKUS...Varis

El mussol guaita

el campanar que sona

a la vesprada.

La teranyina
ensenya la habitació
lliure pel mosquit.

L’arbre desfullat

tentineja les branques

amb elegància.

La tramuntana

arriba ben glaçada

al mig de ciutat.

LA POR

Quines tenebres tan absurdes

afloren des del fons del món

quan no tinc espassa ni cap força

per abatre-les amb coratge.

D’això es valen  les impostores,

doncs quan el cos es debilita

elles són les reines estants

matant les llavors que puntegen.

Amb un tres i no res arrasen,

desafien fins l´últim graó

de la cadena, dominant

amb grolleria i desafiant

fins arribar a la mateixa mort.

DAMA TRENCADA (maltractaments)

Quan els records són en blanc i negre

les carícies com espines

i els petons de color blau,

un regne s’ha fracturat,

les il·lusions s’han perdut,

el contacte és la porta a la mort,

i l’afecte s’ha lacrat.

Aquests  estigmes latents

del pèrfid  mudable, deixen

un innombrable desert

de clams ofegats i ocults.

Preciosa dama, encara

et queda la fortalesa

que guardes en un petit

racó de la teva ànima,

va venir amb tu, sempre ha estat

amb tu, cerca-la, reviu-la

és la integritat, ets tu.

FALS AMOR

He estimat!  Déu com he estimat!

El record morirà amb mi, però sense tu,

ja no ets aquell amor vingut del no res,

ets pes mort en aquesta nova creuada.

El camí em ve marcat per les ferides

soporoses que respiren constantment,

només clamo al vent  que  segelli

aquestes obertures que brollen

insistentment  matant-me dia a dia.

Ni en el món del mai més ens veurem,

perquè el que és invisible no es palpable.

LA FRONTERA

Se’m tanquen els ulls quan mor

el nou dia. L’esgotament no tarda

a exhibir-se  quan la ment

comunica al cos que tot s’ha acabat.

Se m’obren grans il·lusions quan neix

la bella nit. El meu somni no tarda

a aparèixer quan la ment

comunica al cor que tot recomença.

Coronar el nou dia i endinsar-me

a la bella nit, pertorba

qualsevol sentit despert

desitjós de ser viscut.