dissabte, 29 de març del 2014

Brúixola


  
FRANCINE VAN HOVE



Em sento viva quan em miren,
però tan sols, quan em miren
com a un “bitxo rar, estrany”,
quan jo el que trobo estrany
és ignorar el que un sent
amagant-se sota preceptes
imposats per massa gent.

dimarts, 25 de març del 2014

Vols saber qui és la Luma d'Elpu?



 1

Tot esdevé caòtic

“Una bombolla creada a partir de microscòpiques gotetes es bellugava a ritme de música salsera. No sabia on anar, i va entrar en una fase crítica…”
Així començava el llibre que tenia entre mans la Luma d’Elpu. Estava mal asseguda a la seva butaca primaveral, com l’anomenava ella. Estava folrada d’una tela suau, plena de flors de tota mena i d’uns colors pastel molt encertats. Sempre deia que volia asseure’s bé per no patir les molèsties musculars de les males postures, però contínuament acabava embolicada entre la manta, els coixins i el llibre que llegia.
 A fora, brillava un sol magnífic després d’haver plogut uns quants dies seguits. Ella sempre gaudia amb aquests dies, li agradaven. Des de petitona creia que eren regals del cel per sentir el recolliment dins la llar. Encara ara, trobava que els dies grisos eren delicatessen.
Estava absorta llegint Marla. La seva protagonista era un ésser infinitament...


Així comença la novel·la LUMA D'ELPU....la podeu trobar a llibreries de Girona i provincia i a Barcelona a la llibreria Espai Literari!
 

diumenge, 23 de març del 2014

Inexplicable




—On és la clau?—va preguntar el conferenciant després d’anotar a la pissarra l’enigma.
—En la lletra “E”—va dir la Mia.
—Però si tot són números senyora—va respondre el ponent al·lucinat.
—No foti!
Als assistents van deixar anar una rialla per sota nas.
—Senyora, si s’hi fixa bé veurà què és una seqüència de números.
—Això ho dieu vos mestre. Jo veig lletres, això sí, una darrera l’altre.
Més d’un assistent va torna a repassar el que havia escrit aquell home, perquè més d’un buscava on podia veure lletres la dona en un lloc que tot eren números.
—M’està prenen el pèl senyora?
—I vos a mi?
—No!
—Doncs jo tampoc!
—A veure senyora, digui’m que llegeix a la pissarra.
—Ho veu! Si fossin números no m’hagués dit que llegís!
—Senyora, no es confongui, llegir no tan sols es refereix a  lletres sinó també a símbols, dibuixos o números.
—Ho reitero bon home, la clau està en la lletra “E”.
—Bé, doncs jo li diré que la clau no és una lletra sinó un número.
—Doncs si vol un número li diré que és el 5!
—Ara m’ha sorprès senyora! Com ha encertat la solució si només veu lletres?
—Perquè no tots mirem i veiem igual. Si jo he vist clarament que la solució era la lletra “E”, i he buscat el número que li pertoca en el nostre abecedari.
Més d’un assistent va començar a recitar l’abecedari internament.
—Molt bé senyora! Ens podria explicar com ha arribat a saber el resultat d’una seqüència de números veient lletres?
—Observant i escoltant. Abans d’entrar el seu ajudant li ha preguntat quin enigma posaria avui als assistents i vos li heu respost el de “la clau”. El seu ajudant ha marxant contant amb els dits i s’ha parat en el que feia cinc i ha deixat anar un somriure. Amb tota aquesta informació expressada en paraules i gestes he vist “la clau”, però clar no amb números sinó amb lletres ajuntades que expressaven paraules.

Els assistents a l’acte la van aplaudir per l’astúcia mostrada.
El conferenciant encara es pregunta com li funciona el cervell a aquella dona.
La Mia sap que lletres i números van lligats, tan sols s’han de recolocar.