 |
Àngels
blancs envaïen l’aire
de
les terrasses contigües.
Les
formes desdibuixades
ballaven
d’un mode estrany.
Per
únic públic tenien dos ulls
atònits.
El grat espectacle
succeïa
a uns quants metres
de
terra; àngels blancs flotant,
àngels
blancs ballant. No hi havien
bons
ni dolents, tots eren blancs.
Es
movien a ritmes diferents
tot
acabant desapareixen davant
els
ulls fascinats que els observaven.
El
vapor que sortia pel tub de la terrassa
es
fonia amb el fum de la cigarreta
de
la balconada del costat, àngels
de
fum en un únic espectacle matutí.
