Jugar a ser "Déus"

L’estrèpit  va ser monumental, es va sentir a quilòmetres de distància. El tremolor sota els peus de les persones els va abocar a una incertesa momentània. El terra es va moure i la gent mirava al cel. La inseguretat va calar en el fons de tots els ésser vius de la zona. El silenci es va convertir en un so molest, greu i agut al mateix temps. Cap so d’animal s'escoltava, cap veu sortia de cap boca humana. Després de trenta segons de perplexitat, tot es va acabar. Un terratrèmol provocat per uns científics que treballaven per al govern per obtenir informació sobre unes dades que els hi mancaven per acabar una investigació, va causar una allau d’explosions d’unes bombes antigues enterrades a gran profunditat d’una guerra passada. Els titulars dels diaris de l’endemà van ésser “Danys colaterals....” però els danys colaterals tenien noms i vivien. Ara tenien làpides i estaven morts.

Il·lustració Joaquin Aragon

"Qüestionatges"

Va perdre la fe una tarda quan es va endinsar fins el fons en una qüestió que la tenia en “jaque” .La qüestió en sí tant se valia, la fe perduda era la qüestió actual.  Aquesta qüestió li va fer plantejar-se  una altra qüestió. Aleshores va adonar-se que les qüestions neixen en qüestió de moments i totes van directes al "jaque mate". Va decidir no qüestionar-se res més  i va avançar per la vida actuant. Va acabar engarjolada, això sí, però sense qüestionar-s'ho.

Imatge de : Serge Marshennikov