Epitafi

Ira Tsantekidou

El cementiri del Cap Alt tenia una peculiaritat

respecte a tots els altres. Les làpides eren

blanques amb lletres negres. Estaven

situades una molt a prop de l’altre. Quan

hi entraves, era com si  t’endinsessis dins

un camp farcit  de lli blanc. A cada llosa

hi  havia un epitafi de quatre versos. Era

com llegir un llibre on a cada pàgina hi havia

un protagonista. Els marbres del cementiri

del Cap Alt confirmaven els naixements haguts

del poble dels Caps Tombats. Aquestes “tombes”

anaven desapareixen en el transcurs del temps,

però les podies trobar en el cementiri del Cap Baix.

La diferència radicava en els epitafis. En el primer

es donava la benvinguda i en el segon, el comiat.

L’únic que tenien en comú era que tant en un com

en l’altre, la inscripció no depenia del “personatge”.

Senyals

Abstreta sota la morera, la Seri

cercava una solució per trencar

Candido Bidó

amb aquell infern en el que havia

entrat pel fet de ser inconscient

o tossuda, tant s’hi val. Observava

l’horitzó amb l’esperança de trobar-hi

alguna sortida. Una fulla de morera

que li va aterrar al cim del cap,

va obligar-la a mirar enlaire. Allà dalt,

entre la morera i l’horitzó va trobar-hi

el senyal. Un núvol amb forma d’avió

li estava dient que marxés. I així ho va fer

ella! Va marxar de sota la morera

i es va anar a estirar sota un desmai.

Va recordar que una vegada una sàvia

li havia dit que estigués alerta dels senyals

que li proporcionava l’univers,  ja que eren

la resposta a les seves preguntes.

Ser el que no s'és!

Aquella mossa

va perdre el nord

quan va assabentar-se

que la seva imatge

a través del mirall

no era un reflex

del que ella era.

Però més el va perdre

la mossa que habitava

dintre el mirall quan

va adonar-se que

la de l’altre costat

no era el que ella creia.

Que atrevida!

Oswaldo Guayasamín

Esbufegava gas negre pels narius.

El seu vocabulari era d’una grolleria

esgarrifosa. Li sortia foc de les entranyes.

Els ulls sortits d’òrbita semblaven

dos esferes grogues amb rius de lava roja.

Ningú reconeixia aquell esperpent. 

Tan mateix, el seu nom era usat amb molta 

facilitat. Era la justícia! Però no se li va ocórrer

res més que anar de visita a la Terra.