VENIU?

AVUI  DISSABTE, 31 de març de 2012

A la Casa de Cultura de Girona, a les 18h, faig la presentació de la meva primera auto-publicació.

“PARAULES SENZILLES”

Hi esteu convidats!

Us estic immensament agraïda a tots vosaltres, per donar vida a aquests petits escrits diaris que resten immòbils dins d’un xip del meu ordinador.

UN PETÓ!

Mònica

ESCLAT DE FOLLIES

Aquest lloc no es perceptible a les suaus vibracions,

és insòlit, és singular, les percepcions són totes noves

i és tant quantiós i valuós el que s’aprèn, que 

ens veiem i sentim grans profetes ... quina follia de goig!

En aquest lloc s’encén una xispa de llum cada vegada

que l'ahir us recorda la nostra presència,

és tan potent la claror emparada, que

ens il·lumina tot aquesta immensitat... quina follia de guspires!

Algunes vegades en aquest lloc hi ha molt de garbuix , tant 

que ens fan baixar la veu per no despertar-vos

doncs ens proliferen constantment

que no us podem destorbar el camí... quina follia de sssst!

Quin goig tan il·luminat pel silenci!

HAIKUS.... Primavera

Noia asseguda

en un balancí. Enyor

d’estones belles.

M’acarona el vent

quan camino pels conreus.

Silenciós amant.

Aromes subtils

embriaguen el meu roig cor,

la ment s’allunya.

Navego pels rius

cabalosos i ràpids,

instants de follia. 

RUTINA

Em pesa la rutina

perquè no em pot tornar

la sensació flipant

que la vida em donà.

La rutina dels anys

ha matat grans moments.

Dos amors referents:

melangia i companys.

Els anys viscuts de vida

eren plens, eren vius.

Ara són plens de lluita,

farcits de nous motius.

De vida juvenil

a existència fràgil.

No em pesen els records,

em trasbalsen de forts.

A VOSALTRES......6.000 visities

EL MEU RACÓ

Racó com qualsevol altre racó.

Però aquest és meu; senzill, verd i bonic.

Molt més bell i càlid que un indret xic.

Sabés jo amagar-lo de l’ingrat cor

buit que hi passa sense pena ni glòria

obviant la immensa bellesa brotada.

Recés envoltat de vegetació

prolífica, viva. On un munt d’històries

vetustes han omplert tota l’arbreda.

Imploro, a vegades, un relat, un ressò

que em parli del temps passat a l’abric

dels grans troncs que m’observen plens d’amor.