Tu i jo no som pas més que un cos que no hem triat, o sí,
ves a saber, tenim tanta desconeixença de com hem arribat aquí, en aquest món
tan planer i esfèric alhora, que ignorem el que ens fa més o menys humans.
L’ànima o l’esperit, no ho sé encara, és el que ens fa sentir i viure. Tu i jo,
som peribles i molt vulnerables, però ens creiem que som el que no som. Tu i
jo, sinó ens morim per causes vàries acabarem en una residència, d’igual manera
que vam començar en un col·legi. Per l’escoles hi ha mestres, per als geriàtrics hi ha gerocultors. En totes bandes
hi ha treballadors, i com a tal hi ha els que treballen per feina i els que hi
treballen per vocació. En les dues ho he vist i ho he viscut. A les escoles
poden traumatitzar a un nen i en els geriàtrics poden enfonsar a un avi. A les
feines no s’hauria de demanar títols, sinó vocació demostrable. Estimo als
nens, però estimo molt més als avis. Ells tenen molt per dir i poc a fer.
Escoltar-los i ajudar-los en el seu dia a dia és tota una aventura, doncs el
seu cos ja no respon. Els gerocultors són les seves mans i els seus peus, per
la qual cosa la delicadesa i el contacte hauria de ser la premissa principal.
S'ha de tractar bé a la gent gran,
perquè ells són el mirall del que arribarem a ser.
Pintura: Desconec l'artista.
