Fugaç

Miguel Prieto

Dibuixar el somni hagut

dins d'un son lleuger i efímer

equival a un projecte fet

i que l’aire s’ha endut.

Mons diferents

Després d’una explicació sobre la feina, l’entrevistador va voler deixar-li quatre condicions clares al possible candidat.

—No és cap acord! És una petició que no admet retrocés. També hauràs vist que no és cap pregunta, sinó una afirmació. Aleshores tan sols quedaria firmar .

—D’acord! La petició és un procés d’observació  cap a preguntes sobre filmacions. Això vol que firmi?

—No! No has entès res oi?

—Sinó he atès al rei? Quin rei?

—Em prens el pèl?

—El que no té pèl? Ai! No sé quin rei és...

—Fins aquí he arribat! Fora del despatx, no admeto que es mofin de mi!

—Què és aquí? Què ha arribat i és a fora amb un dofí marí? AI DÉU!

—Fora! Fora d’aquí ! No puc perdre més moments amb gent tan idiota com tu!

—Vaig a fora, sí, sí! Aquí no perdeu moments amb gentils homes com jo! Però al menys coneixeré aquest rei que dieu, oi?

—No puc més....Foraaaaaaaaaaaaa!

—Que a més porta una focaaaaaaa?

 

L’entrevistador va acabar a urgències amb un atac d’ansietat.

L’entrevistat estava explicant als seus companys que havia estat a punt d’aconseguir una feina d’actor on un rei estava envoltat de mamífers, però que en el director li havia agafat un atac de pànic pels animals que hi havia fora.

Els seus companys  es van entusiasmar molt, ja que si el “sord” del grup podia aconseguir una feina, ells també podrien.

Reverberació

Antonio Ellerini

Hi ha una història molt antiga

que explica que uns vells

pescadors, sota un cel blau

i sobre un mar de plata, van veure

les criatures més fantàstiques

que mai s’haguessin imaginat.

Quan se’ls hi preguntava sobre

aquell miratge tan extraordinari

tan sols sabien dir:

“Vàrem veure llum sobre la humanitat”.

Repetien aquesta frase a cada

referència que se’ls hi feia al respecte.

Les ments curioses els escoltaven

amb els sentits, però les ments tradicionals

els varen batejar com a  “sonats”.

Des d’aleshores, les ments tradicionals

viuen apagades i  els “sonants”

amb llum pròpia.

El quid és la clau

Ja res es pot fer

que no s’hagi fet

Cañestro, Raul

per poder refer

tot aquell malfet.

L'única fita

possible seria

una solució

on l’acceptació

fos la clau neta

d’un gentil oblit,

Convertir la por

en un camp de flors

i la irritació

amb estimació.