Quan descobreixes que ets un número per a l’estat i que t’utilitzen
en benefici propi, comences a percebre el que és la vida en realitat. Te n’adones
que et manipulen quan, com i on volen. Tu saps el que vols, saps el que sents.
Els humans tenim el do de ser manipulats a conveniència inclús en petits comitès.
Quan no acates pensaments col·lectius propers veus clarament que tens consciència
pròpia i això t’obre a un ventall de coneixements compartits per una minoria
escampada arreu de la terra. És un precipici on caus en picat, però com és tan
alt tens temps de pensar i sentir, i quan tornes a tocar terra ferma resulta
que no t’has fet mal, tan sols has aterrat al món que vols; pla, sincer, autèntic.
Tota la resta és una pel·lícula on som un actor més..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada