dissabte, 18 de novembre del 2017

"help"


Crec que el que vivim en aquest món és una pel·lícula muntada per l’univers. Nosaltres som els protagonistes inconscients de les històries. Això sí, el guionista te una sorna que no se l’acaba. A l’espai deuen haver-hi unes cues impressionants per poder veure com ens en sortim de les bromes que ens gasta el que dissenya els arguments. Tot plegat fa pena i desperta tendresa, som vulnerables i ens creiem forts.

divendres, 17 de novembre del 2017

Eren grogues




El roser havia fet florir dues roses grogues, una de gran i bonica i l’altra petita i descolorida. La petitona es va morir, la gran també. Hem de viure de ple la resta del temps que ens queda, ja que la vida va seguida de la mort.

dijous, 16 de novembre del 2017

"EL" terminació

Observava la baixada del sol de la tarda, ho feia des del gronxador de la terrassa. No pensava en res, tan sols mirava. De sobte va notar uns braços que l’acollien càlidament. Allà, però, no hi havia ningú. Tot seguit ho va comprendre, una ploma blanca es va allotjar sobre la manta que li tapava les cames.

dimecres, 15 de novembre del 2017

Desamor



Mentre li acariciava l’esquena, cantava interiorment una cançó que va aprendre de petita, li evocava records d’amor de la infantesa. Per moments va desaparèixer del lloc i es va trobar amb el somriure de la  senyora que li va fer viure una infància  diferent i gratificant. Va tornar a la realitat amb mirada trista: ni era aquella època ni ell desprenia amor.

dimarts, 14 de novembre del 2017

Esquirolets


No puc beure del sant grial, perquè aquest m’ha estat vetat, no per independent sinó per republicana. No tothom està preparat per beure i viure la llibertat en tots els seus aspectes, sobretot a qui té por d’ell mateix, negant-se així una oportunitat per renéixer.

dilluns, 13 de novembre del 2017

Mostres d'amor



Quan el matí et somriu, la tarda et pica l’ullet
i la nit t‘embolcalla de pau, saps que estàs acollida 
pel sol i protegida per la lluna. Les pors dels altres 
no t’arrastren i la vida et dona la benvinguda.

diumenge, 12 de novembre del 2017

El fet, no la causa


Havien sortit de bon matí, ell ben despert, ella mig adormida. El trajecte no era massa llarg, el sol il·luminava amb potència amagada, total no hi havia sol tampoc, estava ennuvolat. Ella només frisava per un tallat ben carregat, ell passava de llarg totes les àrees de servei. Ella les veia passar com si marxessin a tota velocitat en direcció contraria. Per molt que ella rondinés, ell tirava carretera amunt. Aquí va descobrir que per poder fer un tallat només calia tocar-li els collons, literalment. Va funcionar, però aleshores ella ja estava ben desperta i sense haver pres el tallat.