...va dir una vegada un ésser gris i llefiscós.
Els que estaven allà, ens immunes i fastigosos es van quedar
garratibats.
—Me n’he cansat de ser pura merda...
...va seguir dient l’andròmina.
Els que seguien allà, ens pestilents i soporosos van al·lucinar.
—Però mentre vosaltres m’envolteu no podré renovar-me...
...va acabar dient el
repulsiu.
Els ens que ho van entendre van marxar deixant una estela
nauseabunda i pestilent.
La resta d’ens no es va moure, no eren ningú sense la merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada