diumenge, 18 de novembre del 2012

A prendre pel cul...


...va dir una vegada un ésser gris i llefiscós.

Els que estaven allà, ens immunes i fastigosos es van quedar garratibats.

—Me n’he cansat de ser pura merda...

...va seguir dient l’andròmina.

Els que seguien allà, ens pestilents i soporosos van al·lucinar.

—Però mentre vosaltres m’envolteu no podré  renovar-me...

...va  acabar dient el repulsiu.

Els ens que ho van entendre van marxar deixant una estela nauseabunda i pestilent.

La resta d’ens no es va moure, no eren ningú sense la merda.