Dues gotes de pluja

—Hola! Que tal? Com et dius?

—Bona tarda! Em dic Gotinelda i tu?

—Gotaglís! Has vist l’enrenou que hi ha hagut amb els representants de la humitat?

—Ostres, sí! Em pensava que vindrien els goticies a posar ordre, sort que ho han arreglat. Quina follia...

—Sí, i tot perquè els del Vapor no se n’havien assabentat de que havien canviat l’hora de la pluja...

—Ah! Era per això? Ara entenc la postura de la Boira, Gotinelda.

—Són quatre gotegats manant, Gotaglís, i no s’escolten, i com sempre, hem de “currar” les mateixes...

—N’hi que ho diguis Gotinelda! Hem d’estar disposades constantment, tan sols perquè ells no saben posar ordre dins el caos.

—Tinc un cosí en el grup del Baf i una vegada em va explicar que entre els de la Calitja i els de la Boira es van ben esbatussar perquè es queixaven de que treballaven més uns que els altres i estaven cobrant el mateix. Hi va haver tanta moguda dintre de la nuvocloa que el gotesident va haver de prendre mesures dràstiques...

—Caram! Que va fer?

—Va avisar als gotegospels perquè entonessin l’himne de la humitat.

—Això són mesures dràstiqueeeeeees Gotinelda?

—Es veu que sí, Gotaglís, perquè quan sona l’himne han de deixar tot el que estan fent i dirigir-se cap els seus llocs, convocant als seus perquè és desenvolupi una tempesta inesperada. És un pacte sagrat que ningú és pot saltar.

—Auuugh! No ho sabia això Gotinelda! Pensava que quan els gotegospels cantaven era per amenitzar el procés de la pluja....que tontina que sóc, sempre als núvols.

—Calla, calla, Gotaglís! Que quan sorgeixen tempestes d’aquestes, és que hi ha follia dins el gotemicicle. Els de la terra es pensen que el temps s’ha tornat boig, però els que s’han tornat bojos de debò són els que ens representen...que amb tal de tocar els “collons” fan “pringar” a tothora a les gotecels.