dissabte, 7 de gener del 2012

JUAN SALVADOR GAVIOTA


No sé si va ser idea de Melxor, Gaspar o Baltasar, però aquest fil de vida que va entrar per la ranura de la meva bústia em va captivar els sentits. Feia anys l’havia llegit, més tots sabem que les lletres llegides en un moment o altre del nostre retall de vida poden tenir la mateixa base però diferent significat. És la evolució que anem experimentant a través del nostre retall de vida. Gràcies al que va tenir aquesta meravellosa idea per tornar a creure en vosaltres. I també gràcies per haver dedicat temps a la meva persona, ja que heu hagut d’imprimir els folis oportuns, l’heu hagut  d’anar a enquadernar i el missatge rebut en un foli groc amb una margarita dibuixada...em van robar el cor. La frase d’Honoré Balzac “L’amor és la poesia dels sentiments”  escrita a mà en va fer caure les llàgrimes el dia de reis.
Sa Majestat,
Li dono les gràcies des de l’amor. Tot i que no sé si mai sabré quin dels tres em va regalar un trosset del seu temps.
Ara sé que realment Ses Majestats existeixen.
Seguiré volant!!!!
UN PETÓ!!!

divendres, 6 de gener del 2012

EL TAMBORET NEGRE


Té cinc escletxes al cim, són com cicatrius d’on surt l’esponja groga que el feia còmode i tou. També té espurnes de pintura groguenca per no haver-lo cobert en moments de noves renovacions.  Se’l  veu trist, però continua ferm aguantant tot el que li depara la vida des de que va ser creat.  Era un tamboret d’un negre brillant, amb ganes de donar utilitat i amb ganes de rebre confiança. Ara resta en un racó, sense entendre el silenci en el que està abocat. Va mirant com passen les hores i no entén aquest silenci no buscat. Per les fissures va perdent  la seva essència interna malmesa. Varen ser dies durs i secs on l’explicació va arribar amb quatre mots breus i freds. No entén el mal rebut. No entén el silenci. No entén aquella ànima que el va abandonar sense una sola mirada d’amor, sense unes paraules dolces que l’encoratgessin. El tamboret negre hi és,  però li han robat el fons. Tal vegada arribarà algú que sabrà arreglar-lo, el cobrirà amb un tapis nou i li traurà els bocins de pintura escampats per tot el seu esquelet. Tal vegada, només tal vegada arribarà algú amb el cor prou net per restablir-lo de nou, i aleshores el tamboret negre tornarà a brollar amb tot el seu esplendor. 

dijous, 5 de gener del 2012

GUST...REGUST!


Percebo gust a marró, un gust espès i brut. Crec que deu ser la resposta que he rebut avui per correu. L’esperava feia quatre dies i just ha arribat avui. Avui que la meva ànima no està per res, ni tan sols per la pluja que està caient suaument sobre la terra i que és el meu deliri. Tinc ganes de treure’m aquest sabor, desitjo que les hores es converteixin en minuts, així arribarà més ràpid el nou dia de demà. Demà, qui sap demà quin gust tindré. Si ho pogués escollir seria gust a maduixa. M’agrada el nom, m’agrada el color i m’agraden els seus puntets verds per tota la seva pell color vermell. Vermell és vermell, que no granat . Vull un color viu i enèrgic pel gust de demà. Ho vull!

dimarts, 3 de gener del 2012

MOTS IMPERCEPTIBLES


Esperava paraules justes, creia
però, el que més desitjava, n’eren
encoratjadors mots que no esperen
ni judici ni qüestió, em deia

Palpava un lleuger boirim d’afecte
que lliscava amb certa petulància
eludint amb infructuós respecte
estímuls ben perduts per l’arrogància

Bafarades brillants de maduresa
intenten comprendre la necessitat
d’aquesta fam delirant de tendresa

Omplint-me l’emplaçament accidentat
amb vots farcits de revelació
per poder pair la torbació