Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 16 de novembre de 2012

Impotència


Com dir-te que el cel és blau
I el bosc de color verd,
si quan tanco els ulls per
veure-ho tan sols et veig a tu.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

Senzillament preciòs!!!!!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Miquel!!! Bona nit!!! La senzillesa de les paraules fa estralls!!

Anònim ha dit...

Mònica, què tal?
Perdona la intromissió, però crec que el vers quedaria millor així:

"(...)
si quan tanco els ulls per veure-ho
tan sols et veig a tu."

Mercè

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Bon dia Mercè! Sí, i tant que quedaria millor. El cas és que faig servir una manera molt personal i peculiar de musicar els poemes. Moltes i moltes gràcies per llegir-me i aportar el teu criteri. Això és fantàstic.
Un petonàs enorme!!!