Mònica HUIX-MAS: 2013-05-19

divendres, 24 de maig del 2013

Sola...relat eròtic...

Un fluid transparent brollava pel seu sexe obert com una flor en el seu punt més àlgid. L’esclat del plaer li seguia regalimant sense aturador. Restes d’espasmes la llençaven a tremolors abandonats i distants sobre els llençols de ras color turquesa. Després d’una eternitat, havia sentit de nou l’abandó al delit i al goig. Ell, assegut a l’antiga butaca de vellut vermell....

Així comença el relat SOLA, amb el qual vaig quedar finalista en el Certamen de Relats Eròtics 2013 i que podreu aconseguir en el següent enllaç: EDITORIAL NEUROSI

dijous, 23 de maig del 2013

Ancorada

No em trobo en els rols existents

d’aquesta absurda vida reglada.

Ells, em pesen igual llosses velles

traginades damunt l’espatlla.

Incapaç en sóc d’esbrinar-ne

la sortida i em vaig podrint

entre mig de les inesgotables hores

que romanc amarrada a plaers aliens.

dimecres, 22 de maig del 2013

Caducs

Tenim data de caducitat, més no la portem anotada enlloc.

Això vol dir que no seguim la normativa vigent envers

a tots els productes que surten al mercat. No obstant,

no ens retiren de la via pública perquè som els principals

consumidors de gèneres peribles. El nostre propi verí,

no afecta a cap altre aparell digestiu, però sí a qualsevol

aparell sensitiu. D’aquest dolor, en podríem afirmar

que és més molest, ja que no passa amb una bona tassa

d’herbes, sinó amb una dosi de temps. La nostre fi

és una incògnita i al mateix temps un assossec.

dimarts, 21 de maig del 2013

Què pot ser?

Si veiem una rodoneta allargada verticalment, automàticament la identifiquem amb el número zero. Però si aquesta circumferència allargada porta una petita rodona fosca al mig ens quedem amb la idea d’una imatge sense catalogar. Però si a més hi afegeix quatre petites ratlletes a la part superior, el que veiem ja torna a tenir sentit, veiem un ull amb pestanyes. Però si incorporem una ratlla vertical a la part inferior, el cervell no sap definir-ho. L’evolució del trajecte del llapis sobre el paper ens fa passejar per la imaginació de mons variables.