Trencats

Tancar els ulls i palpar

la negror de la presó

on ets et porta a creure

que tal vegada els somnis

de colors que anheles

són tan sols això; somnis.

Ves quines coses...

Havia sortit a donar un tomb pel barri, estava cansada de llegir i volia estirar una mica les cames. Anava caminant tranquil·lament observant els aparadors, i en un d’ells va veure una pedra de color magenta i verda i va entrar a preguntar el preu. No sabia que en faria, però li agradava molt. La dependenta li va dir que no estava a la venda, que era un accessori de decoració. Es va quedar un moment pensativa i va dir-li que de totes maneres li podia vendre. La dependenta li deia que era impossible. Ella insistia, però la dependenta no volia. Va demanar per l’encarregat i aquest li va dir que allò que volia no estava a la venda per una senzilla raó; no era una pedra, era l’amagatall de la fada de la botiga. Ella, incrèdula, va dir-li que li presentés. Ell no s'hi va negar i va començar a cridar-la.... Els crits, eren cada vegada més forts i alts..... La seva companya de pis la cridava com una histèrica perquè li havia caigut al damunt el “biombo” de fusta massissa. Era un dels tants somnis que tenia quan es quedava dormida a la butaca llegint llibres estranys.

Dos perduts

Va quedar atrapada en aquells ulls grans i foscos. No s’hauria imaginat mai que un ulls poguessin parlar tant sense dir res. El dolor va arribar quan també hi va veure que ella n’era exclosa del seu món. Aquells ulls que la van captivar no la veien, tan sols la miraven. Com sempre, va haver de recórrer a la imaginació on tot era possible i tot s’hi valia. Ella era una monja i ell un capellà. Una monja que necessitava estimar i ser estimada i ell un capellà bolcat en ell mateix.

Gel diferent

Es sentia frustrada, feia calor i el gel del congelador no servia, estava fet amb aigua especial, i a sobre l’epidermis cremava, no es fonia. Aquell gel tan sols servia per posar a les begudes perquè duressin fresques i no s’aigualissin. Ella, però, no volia beure, volia refrescar-se la pell. Va optar per la colònia fresca, ja que l’alcohol que duia la feia sentir bé quan se l'escampava pel coll, el pit, la nuca... Era l’únic al·licient que tenia per no fondre’s en records vulnerables, suaus i privilegiats on les paraules no hi tenien cabuda i la temperatura pujava.