Amb un
pinzell vell, la pintora
volia donar
vida a un paisatge
abandonat
de la contrada
de les
bruixes. Estava sola
en aquell
paratge intentant
plasmar tot
el que hi veia,
 |
| Julia Sáez-Angulo |
però no
acabava d’aconseguir-ho.
Quasi
cada dia ho intentava.
Al final
va desistir, perquè
no sortia
tal i com ella el veia.
Més tard
es va assabentar
que els
habitants amagats
d’aquell
bosc no li permetrien
mai fer
una pintura del seu món.
Un dia
es va llevar decidida
a anar a
parlar amb aquella gent
“invisible”.
Quan va arribar al lloc
de sempre,
va cridar amb veu alta:
“No us
vull robar res. Tan sols
vull que
em deixeu transmetre
tot el
que sento quan veig
aquesta foresta tan magnífica”.
La
pintora a través del seu vell
pinzell ho
va aconseguir.
El quadre
va tenir èxit i més que res
per la
vida que transmetia. El secret
tan sols
radicava en un fet molt
senzill:
el de demanar permís.
