Dues de moltes

Tinc dues amigues, una és vaga i indolent i l’altra n’és eixerida i treballadora. Una viu en un món planer, sense cap vestigi de sots. L’altra viu en un món abrupte, ple de muntanyes. Totes dues, no obstant, diuen que la vida s’ha de viure. Però cap de les dues ha entès res, ja que encara desconeixen que la vida és per a participar-hi i sentir-la en totes les seves facetes.

Sense llum

Importants sumes de sensacions inespecífiques em bolquen a l’abisme del no saber, pel fet de no tenir, i no rebre pel sol fet de no existir. Tal vegada, només tal vegada apareixerà una font de donar, això sí ,buida de prejudicis i pensaments.

Mal dia...molt mal dia

Estava cansada i esgotada. Havia tingut un dia difícil. No hi era per a ningú. Havia desconnectat el telèfon, apagat la televisió i quan anava a apagar el mòbil rep un missatge amb una cançó que la va fer plorar d’amor. Quan va respondre el missatge preguntant si era per a ella la cançó i si era ell el que parlava, la resposta es va fer esperar i aquesta va ser: Perdona, m’he equivocat. Realment aquell dia no era el seu dia.

Turment

La pèrdua més dolorosa 

és la que s’allunya però 

encara la pots tocar.

No tothom en sap

La foscor més gran de tot ésser humà és no sentir-se estimat, mentre que la llum més brillant és estimar. Quan s’ajunta la foscor i la llum, guanya la llum del qui estima, mentre que la foscor perd tota probabilitat de veure i viure.

Felip Vi

Nen amb estudis i com a única experiència la de saber de tot sense haver aprés res. Fill de pare follador i mare immòbil de postal. Nen “español” que com deia Machado “españolito que vienes al mundo te guarde Dios”. Gràcies a tu Felip Vi, serem lliures.