... la vida no
admet devolucions.
Quan hi
arribem, entrem directe
en el taulell de
joc. Els daus són tirats
a cada
instant...
La Mirna estava
escoltant un programa de ràdio, on l’entrevistat parlava amb molta seguretat.
... l’únic
“malson” o tal vegada la bona “sort”
ve donada des
de la casella de sortida...
La Mirna va
pensar amb la seva casella de sortida.
... tot i així,
un ha d’aprendre a esquivar o agafar
el que li ve
donat...
La Mirna, va
quedar abstreta pensant en el taulell de joc quan una rialla vinguda del
darrera la va fer tornar en el moment present. El seu company de feina estava ben
enriolat.
—Joan, de que
rius?
—Ai Mirna,
estic escoltant un programa de ràdio on resulta que expliquen que nosaltres,
els humans som tan sols una “merda de fitxa” dins el taulell del joc de l’Oca.
La empresa on
treballaven permetia portar mp3.
La Mirna no va
gosar dir que ella estava escoltant el mateix programa. A ella no la feia riure
sinó tot el contrari, la feia reflexionar.
—I això et fa
riure tant Joan?
—Sí, perquè he
vist la meva casella de sortida...
—I...?
—Vaig tenir
tanta mala llet que vaig caure en el bell mig de dues caselles i des d’aleshores
els daus sempre em surten “borratxos” ...
—Joan, estàs
com un llum!
La Mirna va
riure amb ell, tot i que ella va veure que la seva casella de sortida havia estat
en el final del joc, de manera que no anava endavant sinó enrere.
Tothom juga com
sap, com pot i com el deixen.
