Encuriosida

Oliver Paz Pérez

El full en blanc que tinc al davant conté una història que intento esbrinar, però se’m resisteix. El miro profundament, l’observo esbiaixadament , però no em mostra el contingut. Ara me’l podria inventar però no seria ètic, ell conté la seva història i jo no sóc ningú per escriure el que no hi diu. El dia que ho esbrini la transcriuré i us la mostraré, segur que ens té distrets una estoneta. Fins a aleshores, ens haurem de resignar a la blancor que amaga lletres negres i que el meu ull no sap veure.

Tot i Res

 

Embruixada sense cap toc

de vareta màgica va passejant

per la ciutat regalant somriures

a tothom que la mira. Ells, els receptors

de tan grat regal es senten  preuats

per no haver passat desapercebuts

per aquella ànima transparent

d’una ineludible pobresa exterior.

Reemborsament

—Allà, t’hi trobaràs!... Aquí, hi ets!

—No anem pas bé.... O sóc allà o sóc aquí.

—Veus, ja has aprés la primera lliçó!

—......

—Quan estiguis “allà” no estiguis “aquí”.

—Ein? Ara m’he perdut!

—Caram, amb tan poc trajecte?

—Perdona! Em perdo pel que dius..

Edgardo R.Silva

—Perquè deus estar “allà”!

—Sóc “aquí”, eh!

—Així qui hi ha allà?

—I jo que sé...m’estàs atabalant!

—Sí fossis “aquí” no t’hauries perdut!

—....

—Ho entens?

—I tant! Ara ho he pillat tot!

—Senzill oi?

—Claríssim! Vaig a la carnisseria a compra un lluç!

—Què dius?

—Què! Jode perdre’s en tan poc trajecte, eh!!

Què veus?

 

Mira, però mira bé el que mires.

Els ulls veuen, però el cervell identifica.

La informació de la vista dista bastant

de la realitat oculta sota la imatge.

Observa,  però observa bé el que observes.

El pensament diu, però la veu afirma.

Les paraules sortides per la boca

matisen moments reals i irreals.