diumenge, 20 de novembre del 2016

Sofriment


El dolor de la impotència és fosc
com la negra nit, no el calma ni “Déu”,
ni tan sols és previsible.  L’únic metge
que el pot suavitzar és el temps, però
aquest no dona cites ni agafa el telèfon.
Estàs a les seves mans i a les seves lleis.




Il·lustradora : Rosana Faria

Cap "putada"


Et vaig perdre, no era la meva intenció, tampoc el meu desig. No vas donar-me cap explicació, senzillament vas marxar. Ho vas fer sense remordiments. No vaig fer-te cap “putada”, tan sols vas marxar. Vaig quedar-me sense tu, sense el teu món, sense les teves il·lusions. Ara, estic aquí, mirant pel finestral, no espero el teu retorn, però sí la teva alegria i la teva companyia. He hagut d’aprendre a viure sense tu. T’enyoro, no puc evitar-ho. El pas del temps no em fa oblidar-te, ans tot el contrari. T’enyoro infantessa meva.



Il·lustració : maiartik