dijous, 18 d’abril del 2013

Silent



 
No hi ha remor que ratlli
moments pensatius.
El so que m’arriba és
l’aleteig  d’airoses ales
movent-se en plena
harmonia. No entenc
aquesta subtil pau
quan la meva ment
em ben amartella.
Serà que l’escolto sordament?
És gratificant ignorar-la
quan l’únic que vull
és fondrem i fer l’amor
travessant el vent.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Anhel



Sense poder descriure-ho, puc sentir.  
Les paraules no són les adequades
però sí els fets, les gestes i les mirades.
Ambiciono aquells mots que no existeixen
per explicar el que em neix dins el cervell.
El que veig i sento queda gelat
en el llimbs de la terra de les lletres.

dimarts, 16 d’abril del 2013

No vull, vull!



 
No puc mirar enrere sense oir la cançó
del meu pas per aquesta terra. Fondre’m
en el no rés no vull, perquè ja no hi és.
Esperança de futur és el que vull
tot i que l’evident és el dia d’avui.
L’il·lustre sol, el vent, la pluja i la neu
em netegen de l’ahir per subsistir.

dilluns, 15 d’abril del 2013

TU




Embolcallada pel teu ferm perfil,
per l’elegància del teu petit cos,
per la vora sinuosa de la teva boca,
per la divinitat dels teus cabells,
pels magnífics acords que tu desprens,
amb tot això, m’has seduït i encisat
com si fossis una teranyina melosa
que em rodeja amb fils de seda adherent
cada cop que arqueges els quatre brins.
Amb tot això i més, m’has embolcallat;
tu, sublim i inigualable violí.