Uns acords de guitarra
entraven per la balconada de la cambra. Ella, immòbil al llit, mirava els
petits núvols que avançaven lentament pel cel color ceruli. La música, la va
retornar a la vida. La nit abans s’havia mort quan va saber que estava condemnada
a viure amb el que sabia. Darrera els acords musicals, va començar a entrar la
lletra d’una cançó entonada per una veu greu. Parlava de la solitud del cor
quan aquest havia perdut tota mena d’il·lusió per tot el que l’envoltava, i que
anhelava la vida rogent que havia conegut...però amb el temps s’havia adonat
que tot era una mentida formada de falses veritats... La lletra la va fer
reflexionar. En un instant va comprendre la seva mort. Va morir la que no era
ella, ella estava viva i molt viva. En poques hores va entendre la veritat de
tot el seu món. L’única veritat i l’única real. Ella era viva i no era la que d’ella
havien format.
Pintor Jacob Robert Price
Pintor Jacob Robert Price
