Tresor amagat

Volia comprendre, però no li arribaven les explicacions. Volia esbrinar, però es trobava amb tot tancat. Va optar per posar-se una vena als ulls i una mordassa a la boca, i per primer cop a la vida no va sentir. Alliberada de tota emoció externa es va trobar amb el no res. Amb aquesta experiència va adonar-se’n que el que vivia i sentia era el que la feia trobar-se.

Pintura Lucia Coghetto

Sense "càsting"

Veient que res es movia, i cansada d’esperar que alguna cosa succeís, va decidir viatjar al món de les lletres convençuda que hi trobaria vides plenes de sentiments i personatges singulars i estranys. S’hi va submergir tant que fins i tot les lletres es varen haver d’estrènyer unes contra les altres per donar-li cabuda a ella dins la història de la novel·la.

Pintora  Sarah Joncas

Fulls perduts

No tenia remei, era un llibre obert i sense  tapes; ni primes ni gruixudes. Es guiava pel cor i la cagava anant i tornant, però no sabia actuar d’altra manera. Els que l’estimaven la recollien quan els seus fulls volaven en totes direccions; fulls trencats, fulls bruts, fulls cremats... i quan la majoria de fulls havien desaparegut es quedava buida de vida.

Pintura Loui Jover

"Esfumat"

És inútil recuperar el passat, però més inútil és no saber viure el present. El temps no  es pot recuperar, és volàtil. Aprendre això és tota una odissea, però viure-ho és un malson.













Pintura: Clare Elsaesser

Línia recta?!

-Qualifico la vida en la mesura que succeeixen els esdeveniments que ens envolten i no triem, però que ens fan reaccionar vulguem o no, tanmateix...

-Puc fer-li una pregunta?

- Pregunti, pregunti!

- Hauria d’explicar-nos primer què és la vida!

- Té raó! A vegades donem coses per sabudes i no és així! La vida és una línia que té principi i fi per cadascú, menys per l’univers global.

- Ara pla! La vida no és una línia recta, doncs com bé sap està plena de sotracs, muntanyes altíssimes i profunditats exagerades…

- Torna a tenir a raó des de la seva perspectiva. Aquesta línia recta conté tot això, perquè fora d’aquesta línia hi ha...MERCEEEEEEEEEEEEEEEEEE, MERCEEEEEEEEEEE, MERCEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE ...  

Déu meu! Aquest lloro meu sempre em desperta en els millors moments del somni! Maleïda l’hora que li vaig fer aprendre el meu nom. Total ho vaig fer per sentir-me acompanyada i sentir el meu nom dins aquestes quatre parets .... i ara que estava mantenint una conversa interessant va el gamberro i em desperta...i de línia recta no en te RES la vida! CAGUM el lloro i tot plegat.